La batalla pel Poder Judicial
La renovació de l’òrgan de govern dels jutges es marca com a prioritat resoldre amb seguretat el judici del cas 1-O
L’objectiu essencial de tota l’operació de renovació de la cúpula judicial és reforçar el Tribunal Suprem (TS) i aconseguir que tregui una pàgina en net del procés penal sobre el cas 1-O. Totes les altres coses són secundàries i subsidiàries. Fins i tot la llista de noms que compongui el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i acompanyi el magistrat Manuel Marchena, que presidirà aquesta institució, que és l’òrgan de govern de jutges, i el mateix Suprem.
Pel PP, el nom de Marchena era la clau de pas de la renovació. Quan es va filtrar el seu nom com a principal candidat a presidir l’Alt Tribunal i el PSOE va poder donar curs a la pública expressió de les seves reserves sobre aquesta candidatura, els populars que intervenien en la negociació es van quadrar. O Marchena sortia proposat per prendre el timó del Suprem o tot quedava com estava sobre la taula. És a dir, sense aquest nom propi no hi hauria renovació. En aquestes condicions, a la cúpula del poder del Govern socialista no hi va haver dubtes. Calia aprofitar la disposició del PP a negociar –malgrat la ruptura de relacions directes entre el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, i el líder dels populars, Pablo Casado– i a perdre la majoria conservadora que fins ara hi ha hagut al Consell del Poder Judicial.
Si per al PP la fitxa de Manuel Marchena era l’objectiu irrenunciable, per al Govern central i el PSOE la compensació consistia a quedar-se amb la majoria teòrica al CGPJ. Els socialistes tindrien la capacitat de proposar 11 dels 20 vocals que componen el Consell, i els populars posarien sobre la taula els altres 9 noms. El PSOE, al seu torn, no ha cedit llocs concrets a Podem, però aquesta formació veu de bon ull algunes de les propostes fetes, com ara la relativa a l’exconsellera catalana Mar Serna. Tot i això, pot ser que al final la majoria progressista sigui relativa. I això perquè el fet habitual al Consell del Poder Judicial és que hi pugui haver transvasaments de vot, segons les circumstàncies del context polític i de la matèria que s’estigui resolent en cada moment.
És per aquests factors que al PP no li preocupa gaire, en principi, el nou equilibri de forces a la cúpula judicial. Marchena era el punt clau d’aquesta negociació i, una vegada aconseguit, es podien tancar els altres aspectes de l’acord a títol de serrells. Els populars estaven entossudits amb Marchena perquè ja van intentar situar-lo al capdavant del Suprem l’última vegada, durant el govern de Mariano Rajoy, i no ho van poder aconseguir perquè el PSOE no el va acceptar. L’escollit aquella vegada va ser el president actual, Carlos Lesmes, que ara acabarà el seu mandat. Però aquesta vegada el PP volia sortir-se amb la seva sobretot pel procés de l’1-O, més que per treure’s l’espina de l’anterior negociació.
A Marchena se’l considera l’home clau d’aquest capítol perquè se li atribueix un paper de màxima rellevància en la conducció del cas 1-O des que la Fiscalia General va presentar fa un any la querella que va donar origen a aquesta causa pels delictes de rebel·lió, desobediència i malversació. El jutge encarregat del cas ha estat Pablo Llarena, però qui ha estat a tota hora pendent del procediment, com a president i, per tant, com a màxima autoritat de la Sala Penal, ha estat Marchena. Els mateixos advocats del cas 1-O estan convençuts que ell ha estat sempre en el quadre de comandaments d’aquest procés penal controlant els temps en la mesura que ho ha pogut fer i, sobretot, els passos a fer en cada moment.
Tot això amb un doble propòsit. En primer lloc, mirar d’arribar a una sentència ben fundada i convincent amb què la Sala Penal pogués aparèixer amb plena autoritat –sobretot en el sentit clàssic, d’auctoritas– davant la societat espanyola en general. En altres paraules, amb un model de gestió del cas 1-O i una resolució que allunyés del Suprem la imatge de desordre, falta de claredat d’idees i presència de lluites intestines que ha deixat l’actuació de la Sala Contenciosa en relació amb el problema de qui havia de pagar els impostos de les hipoteques.
Al PP, i també al PSOE, els terroritza la idea que la Sala Penal es pogués endinsar i perdre en un laberint semblant. I pensen que amb Marchena al capdavant del Suprem no podria passar mai una cosa d’aquesta mena. Pel que fa a aquest punt, cal tenir molt en compte que en la trajectòria de Marchena hi ha fases de col·laboració institucional amb equips de la Fiscalia nomenats sota govern socialista.
De fet, el seu primer cap a Madrid, qui el va portar de les Canàries –comunitat d’origen de Marchena– va ser l’ex-fiscal general Eligio Hernández. I aquesta també va ser una etapa molt delicada, en què al PSOE li van créixer sumaris com els dels GAL i altres de relacionats amb la corrupció. La secretaria tècnica de la Fiscalia General, a què es va incorporar el president actual de la Sala Penal, va ser peça essencial en tota l’estratègia de la Fiscalia en aquella fase difícil.
El PP, en suma, està convençut que situa al capdavant del Suprem un jurista que treballarà pel reforçament de les institucions de l’Estat en general i del Poder Judicial en particular. El buit que deixa a la Sala Penal importa menys, perquè Marchena continuarà al Suprem, presidint-lo. El Govern central veu com un factor positiu que la composició resultant de la Sala esmentada, amb el magistrat moderat Andrés Martínez Arrieta al capdavant, es pugui traduir en una sentència menys severa sobre el cas 1-O. I al PP aquesta perspectiva no l’inquieta perquè considera que, en qualsevol cas, els fets s’examinaran amb rigor i la sentència que es dicti, sigui per rebel·lió, sedició o conspiració per a la rebel·lió, suposarà condemnes de presó importants i, tant o més rellevant que el punt anterior, implicarà llargues penes d’inhabilitació.
El PP es va fixar l’objectiu que Marchena fos president i el PSOE ho va acceptar per evitar el bloqueig Podem no ha situat candidats propis, però en veu alguns amb bons ulls, com ara l’exconsellera Serna