Barcelona busca créixer en ciència
BARCELONA i Catalunya han desenvolupat una vocació científica que ha assolit l’excel·lència en els camps de la biomedicina i la farmàcia, especialment. Aquesta vocació va molt més lluny i una de les seves fites va ser la inauguració, el 2010, del Sincrotró Alba, al parc de la UAB, a Cerdanyola del Vallès. Però la crisi econòmica ha tingut efectes clarament negatius que han frenat el seu desenvolupament. Dijous passat, l’Ajuntament de Barcelona i el Govern espanyol van arribar a un acord per potenciar la capacitat investigadora i científica de la capital catalana.
El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, i el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarelo, s’han proposat de captar projectes europeus que puguin avançar en camps en els quals la infraestructura científica i la indústria s’han desenvolupat amb eficàcia. Se citen, entre aquests, el Supercomputing Center, l’esmentat Sincrotró Alba o sectors capdavanters com els del grafè o la física quàntica. Però també les investigacions que es duen a terme en qüestions tan transcendentals com l’envelliment de la població o la mobilitat sostenible.
Un dels objectius centrals d’aquesta operació és, sens dubte, revertir el dèficit d’inversió en ciència i R+D per potenciar el “pla Barcelona Ciència”, el programa que pretén convertir la ciutat en una capital europea en ciència i innovació. Un pla que es basa en l’existència d’una àmplia xarxa de centres d’investigació, d’un teixit empresarial molt productiu i d’universitats i de personal altament qualificat que converteixen la ciutat i la seva àrea metropolitana en un camp adobat on aquestes iniciatives científiques poden fructificar de manera excel·lent.
Els que des de fa decennis treballen en diversos camps científics en condicions molt difícils, especialment des de l’esclat de la crisi econòmica, saben que aquesta voluntat no és un simple brindis a sol. Perquè aquest pla, que té una instal·lació amb seu a l’antic centre fabril de Ca l’Alier, al cor del Poblenou, amb un laboratori d’investigació iLab, enfonsa les seves arrels en la programació municipal dels anys noranta, quan la iniciativa científica era, llavors sí, poc menys que una utopia.
El que convé ara és que la societat catalana i barcelonina doni el seu suport a aquesta iniciativa de creixement científic que, més enllà de pomposos títols de la capital, el que busca realment és edificar i consolidar una vocació secular urbana de progrés i benestar ciutadans.