Barcelona menys que mai
Barcelona més que mai” va ser un eslògan encertat que va utilitzar la ciutat de Barcelona quan s’estava desenvolupant més que mai. La culminació van ser els Jocs Olímpics que van posar Barcelona al mapa i van ser la primera pedra perquè milions de persones de tot el món somiessin visitar la ciutat.
Com pot ser que en aquests últims anys Barcelona hagi patit tant? Un lamentable incident al bus turístic va ocupar portades internacionals i va ser una crida d’atenció a aquells que pensaven visitarla. Desgraciadament l’atemptat a la Rambla també hi va influir, encara que ciutats com París ja han recuperat totalment el seu turisme. Els atracaments a Ciutat Vella també són motiu de preocupació. Com recordava l’altre dia Màrius Carol en el seu article, la revista Monocle ha baixat Barcelona del lloc 17 al 19 entre les millors ciutats del món i el Reputation Institute l’ha fet retrocedir set llocs, del 8 al 15. Què ens ha fet retrocedir tant?
Seria fàcil donar la culpa a l’alcaldessa, que potser no ha tingut l’amplitud de mires universal que tenia Maragall, però em penso que això no és tot. No devem ser els ciutadans que acostumem a queixar-nos de les molèsties que ens ocasionen els turistes? No deu ser que somriem menys? No deu ser que ens està sortint de dins l’esperit del català emprenyat? Catalunya ha perdut un 11,3% de les visites de turistes de la resta d’Espanya. Ens hem tornat més antipàtics? O deu ser que les notícies que arriben de Catalunya a la resta d’Espanya són de menyspreu, quan no d’odi? Dale Carnegie deia: no obris una botiga si no saps somriure. Crec que hem de dir el mateix a tot el sector turístic, inclosos els alts mandataris de la ciutat. No estaria gens malament llançar algun missatge d’afecte als que ens visiten i deixen els seus diners aquí. El turisme va progressar a Catalunya i a Espanya quan va deixar d’anar, per raons de seguretat, a Egipte o Marroc, entre altres països. Ara comença a tornar a aquests llocs, potser perquè on veuen problemes de seguretat és aquí.
Però som a temps d’arreglar-ho. Deixem les nostres legítimes disputes per dins i llancem fora missatges que recordin a tothom que Barcelona no només té una gastronomia, una arquitectura i un art extraordinaris, sinó que també gaudeix d’una gent extraordinària que els farà sentir-se com casa.