Si l’homeopatia és pseudociència, ¿per què hi ha metges que en recepten?
Un 70% dels joves del programa Rescatadors de Talent, de la Fundació Princesa de Girona, han aconseguit millorar el seu lloc de treball
L’ homeopatia fa més de 200 anys que és “cos doctrinal” a la medicina. Ha creat un model d’atenció amb uns principis que s’han transmès dins d’alguns sectors professionals.
La medicina basada en l’evidència, tot i que suma bastants anys com a metodologia de validació de les propostes terapèutiques, és comparativament bastant jove i ens ha servit, sobretot, per refutar o validar moltes propostes terapèutiques que els metges fem servir. En alguns casos, ens ha mostrat que determinats tractaments que consideràvem assentats, finalment, no han superat la prova dels estudis controlats randomitzats a doble cec per demostrar l’evidència de la seva eficàcia.
En el cas de l’homeopatia, tot i tenir una base teòrica que no se sustenta en conceptes científicament consensuats i amb assumpcions d’algunes característiques dels comportaments biològics de l’aigua i el seu efecte en el cos, la realitat és que ha ocupat un espai en un sector de la població, amb una indústria, una distribució en farmàcies i, finalment, una consideració legal com a medicament. Els col·legis de metges de Catalunya, no obstant això, i atès que consideren que no té l’evidència requerida per ser un tractament per se, ho situen en l’àmbit de la complementarietat.
Els col·legis no regulem productes, sinó el lloc que ocupen en el global de l’actuació terapèutica i la manera com el professional ha d’informar el pacient sobre aquest rol. Dit això, estem atents a les diferents modificacions en curs o als nous anuncis: primer, en relació amb la regulació de l’homeopatia per part de l’Agència Espanyola del Medicament i, segon, pel que fa al Pla de Protecció de la Salut davant les Pseudoteràpies del ministeri, que pot suposar un canvi de consideració legal.