EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 11. Un ritual: la visita del doctor Clotet abans de la Gala contra la Sida, Pau Donés s’acomiada (temporalment) de la música, la “bruixeria” d’Adriana i quan Els Amics de les Arts van deixar de ser un quartet.

DILLUNS

Bonaventura Clotet

Falta una setmana perquè se celebri la Gala contra la Sida a Barcelona. Cada any ens visita el doctor Clotet, eminència mèdica i un dels grans lluitadors contra el VIH. Elegant i educat, Clotet saluda els tertulians i parla de l’evolució de la malaltia els últims 30 anys, en què hem passat d’enterrar amics a dir que hem cronificat la malaltia. No podem abaixar la guàrdia. Acaba l’entrevista i ens acomiadem, però abans el felicito. Serà, com ell mateix fa broma, “triavi”. Ja té una neta de la seva filla Aïna i el seu gendre Marcel. Aviat ho tornarà a ser gràcies al seu fill Marc i la seva nora Natàlia, i una altra vegada l’Aïna serà mare. Ha penjat a l’Instagram una foto del seu fill parlant a la seva panxa amb el text: “Hola, soc la teva germana. T’estic esperant aquí fora”.

DIMARTS

Pau Donés

Amb una samarreta d’Elvis Presley, i sense ningú de la discogràfica ni cap acompanyant, arriba Pau Donés, líder de Jarabe de Palo. Està magnífic. Ha conduït des de la Vall d’Aran on té la seva residència. Parlem dels fills... De com la seva filla Sara, que està estudiant al Canadà amb 14 anys, diu que no vol tornar, i de tot el que ens perdem amb tanta feina. Tenim una altra cita pendent en el futur. Ens tranquil·litza quan assegura que deixa els escenaris temporalment i que el càncer no hi no té res a veure. I assegura que en dos anys potser ja estarà reunint-se amb la banda per preparar un nou disc... Que ell és músic i que no es deixa de ser-ho mai. I explica una superstició que té abans dels concerts. “M’he de rentar les dents i perfumar-me amb Etro”. Caram.

DIMECRES

Adriana Ugarte

L’Adriana ve amb el director Oriol Paulo a presentar la pel·lícula Durant la tempesta que s’estrena d’aquí quinze dies. L’Adriana ara viu aquí (concretament en una casa al Vallès) amb els seus gossos. Afirma que ha fet bons amics a Catalunya. Està rodant la sèrie Hache, de la qual va parlar l’altre dia a bastament La Vanguardia. Una sèrie on Adriana fa de prostituta jonqui de Barcelona. Parlem de fills amb l’Oriol i, de cop, l’Adriana em mira als ulls i em diu: “Tu tens filles, oi?”. Faig cara d’espantat. “Com ho saps?”, li pregunto, i Oriol Paulo, somrient, em diu: “T’asseguro que l’Adriana és una mica bruixa”. Ella somriu però corrobora que, de vegades, té un nou sentit que li fa veure coses que d’altres no poden. Malgrat això, una dona formidable. Ho asseguro.

DIJOUS

Els Amics de les Arts

La setmana que ve (dijous a l’Auditori de Sant Cugat, divendres al Palau de la Música), Els Amics de les Arts acaben gira amb una orquestra simfònica i un cor de veus femenines. Això no m’ho perdo per res del món. Avui, al programa, l’Eduard Costa s’acomiada del grup. Tinc la sensació que l’Eduard està trist, però que alhora desitja que aquest final s’acabi d’una vegada. Massa responsos en aquest enterrament. No té gaires ganes de parlar del tema. Fan una interpretació meravellosa, de col·leccionista, de

Louisina o els camps de cotó. Al final de la conversa, un boig de les sèries, en Joan Enric, afirma que ha vist Bodyguard per les recomanacions que van fer Toni de la Torre i Pep Prieto al programa. “Està bé, però el final..., pse”, acaba.

DIVENDRES

Oriol Torruella

Al segle XXI, si t’expliques i la gent t’entén, tens guanyat un percentatge altíssim d’aprovació. Li passa al director del Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació). Amb Torruella, i amb Ernest Folch, Cris Puig, Joan Julivert i Rafa López, debatem sobre l’internet nostre de cada dia, sobre cada quan hem de canviar les contrasenyes, sobre si hem de tapar les càmeres dels ordinadors (doncs sí), si hem de llegir tots els textos de contractes de les aplicacions que descarreguem i acceptar-ne els termes... És una hora llarga de debat sobre la ciberseguretat que ens uneix a tots, pensem com pensem. Arribem a la conclusió que debatre temes així és clau a la nostra societat i que, per descomptat, més interessant que parlar sobre allò de sempre quan no passa res.