“Ara sento que he de fer coses coherents”
La cantant i rapera de Jerez avança amb les cançons ‘Gitanas’ i ‘Contigo’ el que serà el seu nou àlbum després de cinc anys de silenci
Han passat cinc anys d’ençà que va publicar Bruja, l’últim àlbum signat fins ara per Mala Rodríguez, també coneguda com la Mala o, a efectes civils, María Rodríguez. Des d’aleshores la sanguínia i sovint llenguallarga cantant de Jerez no ha reparat que la seva presència formal a l’escena musical ha estat més baixa. Ara, amb 39 anys, la també rapera torna a la càrrega amb un nou àlbum a l’horitzó, del qual ha avançat dos singles, Gitanas i Contigo, que la mostren més variada com a intèrpret però tan guerrera com sempre.
El 2000 va publicar Lujo
ibérico, el disc que la va convertir en pionera del hip-hop a Espanya. Ara com es veu?
No em veig com a pionera de res. No soc així. Estic en el meu àmbit, continuo fent música i lletres, continuo buscant. Imagino que quan tingui, per exemple, 83 anys i em retiri, o quan em mori, aleshores diré que he acabat. Però ara em veig i estic seguint un procés creatiu que no s’acabarà fins que digui adeu; he de continuar buscant sense parar, continuar buscant la meva veritat.
En les seves dues noves cançons, quina persona veiem al darrere?
A Gitanas veiem una dona que se sent molt sensibilitzada amb la causa feminista i que creu en el canvi i sent la necessitat d’estar en contacte amb altres dones i fer pinya. La vaig escriure perquè m’acabava d’escriure una dona xilena, una mare la filla de la qual havia estat assassinada pel seu nòvio, però al seu país si no estàs casada no es considera assassinat de gènere. Estava absolutament desprotegida i a mi em va fer reflexionar amb coses que han passat a Espanya. Davant aquests fets sento la necessitat de no estar sola, de dir que vull compartir amb algú la meva situació i per a això ningú millor que una altra dona.
La situació de la dona a Espanya ha millorat en general?
Queda moltíssim per fer. En tots els aspectes. Una dona avui dia si pareix s’ha d’incorporar a la feina al cap de tres o quatre mesos. Això explica-m’ho tu. T’haurien de donar com a mínim dos anys per poder criar aquella personeta que acaba de néixer. Menys em sembla una
aberració. Això per començar.
Vostè ha tornat a ser mare fa poc.
Sí, sí. Però jo no l’he hagut de posar en una guarderia al cap de pocs mesos. He aparcat part de les altres coses que feia per dedicar-m’hi, i ho he pogut fer perquè soc una privilegiada. Això no ho pot fer tothom. La petitona farà dos anys.
I de què va Contigo, una cançó més suau i gravada amb
el jamaicà Stylo G.?
Del moment que et quedes superfràgil perquè t’has tret totes les armadures quan t’has enamorat. No t’ha passat mai? I amb quina cara et quedes? Amb cara de ximple, oi? És molt bonica, aquesta sensació, perquè és de les poques coses pures que ens queden. Aquesta cançó parla d’aquest instant... De fet, totes les meves cançons parlen d’instants.
Ara vostè està en aquest estat de fragilitat?
Mmm... prefereixo no contestar. Però la gent que és al meu voltant sap el que significa aquesta cançó. Ara mateix em sento molt feliç.
Li tira el jamaicà en l’àmbit musical, oi?
Molt, crec que tota la música electrònica ve de Jamaica. Crec que allà també hi ha el germen del hip-hop. I jo hi he arribat perquè era la música que escoltava en la meva joventut.
Pel que em diu, aquestes cançons són com moments. No deu ser que vostè s’ha adonat que de la vida cal gaudirne tal com ve?
Aquests últims anys hi ha hagut canvis radicals en la meva vida. Me’n vaig anar als Estats Units i allà vaig viure moltes coses; vaig conèixer una persona amb qui em vaig casar i amb qui tinc la meva nena. Vivim a Barcelona des de fa poquet. És bo adonar-te que la vida et va dient per on has de tirar.
Ha comès errors en el passat?
Com que no hi penso gaire crec que n’he comès molts. Ara miro de fer coses coherents, de la millor manera possible, i viure, cosa que no és poc.
Vostè va conèixer el trap com a gènere musical de primera mà el 2010. Li agrada?
M’agrada. El trap ve d’un lloc, però ara és un so que s’ha fet popular i s’ha convertit en una tendència musical. Em sembla bé. I les lletres, doncs, tenen a veure amb el que viu cadascú.
Incloent-hi les que no deixen la dona en gaire bon lloc?
Perquè hi ha molt de masclisme; però tu creus que cal censurar o cal educar? Cal anar a la base, que és anar a l’educació, i em sembla que les coses en això s’estan fent bé. Pel que veig ara, aquí a Catalunya s’educa a les aules des de la igualtat.
Vostè ha dit que la identitat no es pot fabricar ni descafeïnar. Exacte, la identitat d’una persona són les seves experiències. Vas néixer amb caràcter des de petit, i al llarg de la teva vida tens experiències que et donen la teva identitat. La meva identitat és andalusa, tot i que després et dic que per sort he viatjat molt. He viscut a Madrid, Cuba, Estats Units, ara a Catalunya. I per això potser no soc molt d’“aquesta és la meva bandera!”, i em sento andalusa universal. No s’ha d’oblidar mai que en la vida tot és aprenentatge i experiència.