“Davant les preguntes sobre el futur estem sense resposta”
Bruno-Marie Duffé, secretari del dicasteri Desenvolupament Humà Integral
Fa poc més d’un any, el papa Francesc va nomenar el sacerdot francès Bruno-Marie Duffé (Lió, 1953) secretari del dicasteri per a la Promoció del Desenvolupament Humà Integral. Aquesta setmana ha estat a Barcelona per explicar el seu projecte de cooperació amb universitats catòliques per potenciar la formació i reflexió al voltant del desenvolupament social, els drets humans, la dignitat de l’home i l’ecologia. I hem parlat amb ell a l’Ateneu Sant Pacià.
El Papa parla de deixar de fer coses “per als” pobres i fer-ho “amb” els pobres. Quina és la diferència?
Els pobres poden oferir també el seu talent i les seves capacitats. Per exemple, quan rebem els immigrants, els veiem només com a subjecte d’ajuda. Però són rics en possibilitats, hem de descobrir el seu talent i convidar-los a participar. A França vam tenir una experiència amb immigrants de països balcànics que eren al carrer, sense documents. Quan els donàvem una feina canviaven completament, participaven i s’implicaven en l’empresa. I el mateix passa amb els pobres de l’Àfrica o d’Amèrica del Sud, si són respectats en els seus drets fonamentals, creix en ells el pensament del deure i la participació activa en la societat. El Papa ens demana una mirada diferent cap a les persones amb necessitats, ja siguin malalts, aturats, migrants, empresonats, la història no ha acabat per a ells. Els cal una mirada d’esperança.
Però la mirada d’una part important de la societat, europea i nord-americana, i es veu en relació amb els immigrants, no va en aquesta línia.
El que li diré és una reflexió personal. Vivim un temps de por davant el futur. La gent creu en el desenvolupament i busca la pau, la felicitat, la solidaritat entre generacions. La gent consumeix, té propietats, però aquest model del capitalisme liberal no respon als grans desafiaments del futur. No sap què cal fer amb els immigrants. Hi ha gent que ha de marxar del seu país per la guerra, pel canvi climàtic, per un desenvolupament injust. I davant la falta de respostes socials es crea una situació d’angoixa, de desconfiança. Ho he viscut treballant deu anys com a capellà en hospitals: hi ha persones que davant un greu problema de salut no entén que els metges no puguin trobar una solució. Vivim en un món confiat en el progrés, en la seguretat, en el confort però davant les preguntes existencials, sobre el futur del planeta, sobre la mort, estem sense respostes. I la dificultat de trobar la pau social, amb la natura, amb nosaltres i amb un mateix, que s’aguditza en moments de crisi, és causa de violència i de tristesa. Els moviments populistes diuen a aquesta gent inquieta: “Nosaltres tenim una solució i una esperança per a vosaltres”. Però els líders polítics no són prou honestos per reconèixer les dificultats en la recerca de solucions. I es dona una confiscació de l’esperança. Per això el Papa, que és un gran idealista, parla de diàleg, de fer un debat honest per construir una societat que no estigui basada en la competitivitat, per lluitar contra el canvi climàtic. El cristianisme ha d’oferir esperança a una societat ferida per la injustícia, la corrupció, la contaminació, els abusos sexuals, per això es parla d’un desenvolupament humà integral. Cal reconciliar la dimensió espiritual i social de la persona prenent com a referent Jesús. Molta gent necessita una paraula d’autoritat, que li doni confiança, com la que dona un pare o una mare o un amic.
La burocràcia vaticana li roba molt de temps o hi ha molt de llegenda sobre aquesta qüestió?
Les dues coses són certes. Hi ha una realitat històrica, el Vaticà és un Estat i existeix una estructura de serveis i administrativa que no és fàcil de renovar, que cal canviar a poc a poc per mostrar un estil més pobre, més sobri, per donar exemple. Tenim una forta burocràcia, és cert, però s’ha simplificat en els últims 25 o 30 anys. I hi ha una església de missió.
Existeix una dialèctica entre burocràcia i missió?
Soc secretari d’un dicasteri amb 64 persones treballant i amb la missió de sostenir esglésies de tot el món, tant les conferències de bisbes com les persones del carrer i les associacions que hi treballen. Però faig dotze hores al dia, inclosos dissabtes i diumenges. I visc en un apartament molt simple, amb dues habitacions, no tinc servei i jo em preparo el meu menjar. La meva manera de viure no és burocràtica.
La voluntat del Papa és simplificar més la burocràcia?
Sí, aquest és un verb que utilitza molt, simplificar, per dir que és prioritari acompanyar i protegir la gent. Cal fomentar una vida de trobada amb els altres, de suport a iniciatives locals, i això no és burocràcia és una feina exigent, on conflueixen quatre objectius que són els d’aquest dicasteri: la tasca a favor dels drets humans i la solidaritat (el que fa Justícia i Pau), l’acció humanitària (Càritas); el suport en l’àmbit sanitari; i l’ajuda als immigrants i refugiats.