El clam dels pobres és el clam de Déu
Perquè els pobres no siguin els grans descartats o oblidats del nostre temps, el papa Francesc va instituir una Jornada Mundial dels pobres, que ja serà la segona, i que s’escau en aquest diumenge. Ell convida a no oblidar el crit dels pobres, perquè és una vocació o un clam de part de Déu, un moment privilegiat per anunciar la bona notícia de l’Evangeli. En el Missatge del Sant Pare per a l’ocasió s’hi troben moltes crides a la conversió i al compromís. Tinguem present que els pobres ens obren a Déu, ajudant-nos a descobrir cada dia la bellesa i la veritat de l’Evangeli. Ens podem sentir deutors envers ells, perquè en el trobament d’uns i altres, la fe que actua per la caritat es farà gran, i també creixerem en el sentit que volem donar a la vida i en l’esperança que no defrauda (cf. Rm 5,5).
La Jornada té un lema que prové del
J.-E. VIVES, Salteri bíblic: “Quan els pobres invoquen el Senyor, Ell els escolta” (Sl 34,7). Cal sortir a l’encontre de les situacions de sofriment i marginació en què viuen tants germans nostres, que habitualment són designats amb el terme de “pobres”. I hi ha tantes pobreses materials i morals! El salm ajuda a comprendre qui són els veritables pobres als quals caldria dirigir la nostra mirada per escoltar el seu crit i reconèixer les seves necessitats.
En el missatge de la Jornada, el papa Francesc fa referència a tres verbs: “cridar”, “respondre” i “alliberar”. “Cridar” perquè el crit del pobre expressa el seu sofriment i soledat, la seva desil·lusió i esperança. Podem preguntar-nos: com és que aquest crit, que puja fins a la presència de Déu, sovint no aconsegueix arribar a la nostra oïda, i ens deixa indiferents i impassibles? Una “indiferència globalitzada”. La humanitat està cridada a fer examen de consciència per adonar-se de si realment és capaç d’escoltar els pobres. No es tracta només de fer coses per a ells, o de pensar a fer algun gest, perquè així ja complim. Rere el pobre hi ha Déu mateix!
El segon verb és “respondre”. El salmista afirma que Déu no només escolta el crit del pobre, sinó que li respon. La seva resposta, com es testimonia en tota la història bíblica, és una participació plena d’amor en la condició del pobre, per guarir les seves ferides, per restituir la justícia i per ajudar a reprendre la vida amb dignitat. I és clar que la resposta de Déu és també una invitació perquè tot el qui creu en Ell actuï de la mateixa manera. Cal assistència i ajudes envers els pobres, certament, però sobretot és necessària una “atenció amant”, diu el Papa, que honori l’altre com a persona i busqui el seu bé.
En tercer lloc “alliberar”. El pobre de la Bíblia viu amb la certesa que Déu intervé a favor seu per restituir-li la dignitat. No ens enganyem: la pobresa ve creada per l’egoisme, l’orgull, l’avarícia i la injustícia. Mals antics però que són sempre pecats, que involucren tants innocents i produeixen conseqüències socials dramàtiques. I el Senyor allibera amb un acte de salvació els que li han manifestat la pròpia tristesa i angoixa. Les cadenes de la pobresa es trenquen gràcies al poder de la intervenció de Déu.
I si miréssim de canviar? I si deixem de ser cecs, sords o indiferents? Cada cristià i cada comunitat, cada home i dona de bona voluntat, està cridat a ser instrument de Déu mateix per a l’alliberament i la promoció dels pobres, de manera que puguin integrar-se plenament en la societat.
La humanitat està cridada a fer examen de consciència per adonar-se de si realment és capaç d’escoltar els pobres