Una veritat amb ‘duende’
Lloc i data: Palau de la Música (16/XI/18). Festival de Jazz de Barcelona (sèrie flamenca De Cajón!) De verdad és el primer disc gravat per Tomatito amb un cantaor des de la desaparició de Camarón de la Isla el 1992. I ho ha fet amb un company de viatge de la talla de José Mercé, un artista que aquest any celebra el 50è aniversari del seu debut discogràfic i amb qui s’ha creuat moltes vegades en un escenari durant les últimes dècades.
Amb la idea de tornar a les essències del flamenc tradicional, després de les respectives experiències simfòniques, de fusió amb el jazz i de versionar cançons pop, el guitarrista d’Almeria i el cantaor de Jerez van presentar el seu nou i flamant material al Palau de la Música dins de la sèrie De Cajón!, emmarcada en el festival de jazz. Era el primer concert d’una gira internacional que també passarà pel Royal Albert Hall londinenc i l’Olympia de París, i es va haver de penjar el cartell d’“entrades exhaurides”.
La sessió es va obrir, a tall de pròleg, amb un martinete entonat en solitari per José Mercé, per donar pas a la interpretació d’una rondeña, una alegria, una buleria i una rumba per part de Tomatito, acompanyat pels fantàstics cors de Kiki Cortiñas i Miguel Toleo, la guitarra de Cristóbal Santiago i la percussió de Luis Losada. Tot seguit, i després una malaguenya interpretada a duo per Mercé i Tomatito, el concert es va centrar en els temes del disc, obra de Kiki Cortiñas (gendre de Tomatito), i que recorren pràcticament tots els pals flamencs.
Entre altres meravelles, ens van regalar una preciosa soleá per buleries (Perdura la verdad) dedicada al cantaor Juanito Mojama, per enlluernar-nos a continuació amb unes fabuloses seguirillas (Mi curro i Adonaya) tocades i cantades a la manera antiga, i amb una magistral interpretació de José Mercé, estrepitosament ovacionada per un públic entregat. Ja amb violinista i baixista completant el grup, van abordar una zambra (Lola) dedicada a Lola Flores, “geni entre els genis” en paraules de Mercé. Abans d’arrodonir el concert amb uns preciosos tangos (Mundo de paz )iuna rumba molt vibrant (Jerez), entre l’entusiasme dels aficionats que els va obligar a fer bisos diversos cops.
Encara que en alguns moments hi haguessin petits desajustos, lògics atesa la falta de rodatge, Mercé i Tomatito van demostrar que la seva és una veritat amb duende.