El nou nord de Barcelona
Durant la pròxima campanya municipal, s’abordaran projectes a l’altura de l’ambició històrica de Barcelona? La seguretat, la nova Rambla o el tramvia de la Diagonal són debats necessaris, però insuficients per a una ciutat global
El grau d’ambició d’una ciutat és un indicador molt subjectiu. Què se suposa que hem de mesurar? Els metres quadrats dels nous projectes urbanístics? La quantitat d’esdeveniments internacionals a què s’aspira? Els diners invertits en promoció exterior?
Depèn sempre del punt de vista de l’observador. Per exemple, l’expert britànic en ciutats Charles Landry es va atrevir amb el repte d’avaluar ambicions urbanes al seu llibre Cities of ambition (Comedia, 2015), i ho va fer amb un punt de partida suggeridor: es va proposar indagar ciutats que “han estat capaces de desenvolupar un sentit d’urgència, la qual cosa és difícil que passi quan les coses sembla que funcionen bé a la superfície”.
Cal dir que Barcelona superava amb nota la prova (començava a consolidar-se la seva aposta per la innovació tecnològica). Tant, que fins i tot es quedava amb la foto de la coberta. Bé, en realitat, a la imatge hi apareixia la plaça Europa de l’Hospitalet, un detall que il·lustra molt bé com des de fora s’intueix una realitat metropolitana que aquí s’és lluny de desenvolupar.
L’ambició (o la seva absència) en els projectes que es van esbos- sant en la precampanya electoral barcelonina es va debatre dijous en un col·loqui entre empresaris i professionals organitzat per la plataforma cultural Hänsel* i Gretel*, que lideren Fèlix Riera i
Llucià Homs. Hi va haver un cert consens en la idea que qüestions com la reforma de la Rambla, la millora de la seguretat o la decisió sobre el tramvia de la Diagonal són temes d’un gran calat que es mereixen un debat a fons, però cap d’aquests temes no és un projecte que transcendeixi la ciutat i la rellanci en el context internacional.
La inevitable (i estimulant) comparació amb Madrid deixa alguns dubtes quan es parla d’ambicions. Durant el col·loqui es va abordar el megaprojecte Madrid Nuevo Norte, una vella iniciativa que ara pren cos després que l’Ajuntament de Manuela
Carmena hagi introduït alguns canvis i hagi donat el vistiplau definitiu.
Madrid Nuevo Norte, abans conegut com a operació Chamartín o Madrid Puerta Norte, serà un dels projectes de regeneració urbana més importants d’Europa. Després de les retallades imposades per Carmena als successius projectes del PP, l’actuació inclou 1,7 milions de metres quadrats i les seves magnituds són superlatives: 10.485 nous habitatges, 128.000 llocs de treball (gairebé la meitat
durant la construcció), un negoci de 13.198 milions d’euros (més de 10.000 per la venda d’oficines), un disseny que permetrà que només un 20% de desplaçaments es facin amb cotxe privat... En paraules de l’arquitecte Richard Rogers, Madrid Nuevo Norte serà un model de les noves pràctiques en disseny urbà.
En el col·loqui de Hänsel* i Gretel* es va valorar que Barcelona ha d’afrontar de seguida el debat del seu creixement, ja sigui dins del terme municipal o en el marc de l’àrea metropolitana, i es va esmentar el pla Madrid Nuevo Norte com a exemple del Madrid se’n va, fent referència a l’històric mal auguri de Pasqual Maragall.
A Madrid, l’operació de Chamartín també té els seus crítics, que tenen por que el projecte faci un gir especulatiu el dia que Carmena deixi d’estar al capdavant de l’Ajuntament. Per molta gent, el gran projecte pendent de Madrid és completar la reforma de la Gran Vía i la conversió en zona de vianants del centre, unes iniciatives que podríem definir com del Madrid que torna, ja que sintonitzen molt bé amb el model urbanístic barceloní de les últimes dècades.
En qualsevol cas, el candidat que s’atreveixi a llançar projectes ambiciosos per fer créixer la ciutat seduirà els que creuen que Barcelona ha de ser a la lliga de les metròpolis globals. Una altra cosa és que aquests projectes siguin més o menys versemblants, inclusius o gentrificadors. El més rellevant serà, com va dir l’expert, que la ciutat no perdi el sentit d’urgència.