Quan en Mickey era en Miguelín
Va ser ‘La Vanguardia’ la que va portar el ratolí a Espanya: del 1934 fins a la guerra en va publicar cada dia la tira còmica en exclusiva
Mickey Mouse va travesar l’Atlàntic i va arribar a les sales cinematogràfiques espanyoles més d’un any i mig després de la seva estrena als Estats Units. Era l’any 1930 quan només dues distribuïdores oferien a Espanya les seves aventures: Febrer i Blay SA, a Barcelona, i Filmófono, a Madrid. Tot i ser ja el ratolí més famós del món, el seu reconeixement quedava limitat als afortunats espectadors que accedien a les escasses sales de cinema de l’època. Disney, conscient d’aquesta limitació que es produïa arreu del món, va idear la creació d’una tira còmica diària protagonitzada per en Mickey i els seus amics, per arribar a un públic molt més ampli. I, a Espanya, d’això se’n va encarregar
La Vanguardia per bé que va tardar gairebé quatre anys.
Durant els dies previs a la publicació de la primera tira còmica, el diari barceloní va anunciar a so de bombo i platerets l’aposta del rotatiu per l’exclusiva d’aquesta “estrella de la cinematografia universal”. Això sí, la insistència de l’època a castellanitzar
tot el que venia amb segell anglosaxó va passar factura a la identitat del petit rosegador i la dels seus companys.
La Vanguardia presentava l’arribada a Espanya del “ratolí Miguelín i de la vel·leïtosa Mimí, acompanyats del fidel Tribilín”, amb referència a la parella d’en Mickey, Minnie Mouse, i al gos Pluto respectivament. Segons Jorge Fonte, un dels coneixedors més rellevants de la història del ratolí de Disney, “la revista Mickey encara trigaria un any a aparèixer en quioscos espanyols i a recollir les historietes del personatge estrella en forma de còmic”, de manera que l’aposta de La Vanguardia adoptava un especial interès i es convertia en una garantia d’èxit, especialment tenint en compte “l’enorme popularitat que en Mickey va provocar en el públic espanyol” afegeix l’autor
de Todo empezó con un ratón.
La Vanguardia va publicar diàriament i ininterrompudament les vinyetes del ratolí Mickey durant 28 mesos i mig, just fins al dia de l’alçament militar que va desencadenar la Guerra Civil, el 17 de juliol del 1936. Van ser dotze historietes completes amb un nombre diferent d’entregues cadascuna, més el capítol titulat “Una missió perillosa” que va quedar interromput en el número 35 i no se’n va poder publicarse el desenllaç.
Als Estats Units, Floyd Gottfredson, que es va encarregar de la confecció de les tires còmiques per ordre del mateix Walt Disney, va arribar a dibuixar al cap de 45 anys de dedicació més de 15.000 entregues de Mickey Mouse per a la premsa de mig món. Les vinyetes van formar serials que van arribar a durar diversos mesos, cosa que permetia desenvolupar històries molt més llargues i profundes que les que s’il·lustraven per al cinema, que estaven supeditades als set o vuit minuts de durada.
La inserció d’aquestes tires còmiques va prendre un interès especial en el mateix diari, ja que a la premsa d’aquells temps no era gaire habitual reproduir gràfics ni gaires fotografies, tret d’alguna il·lustració que acompanyava els espais publicitaris del moment.
En la primera meitat dels anys trenta, el nom anglosaxó de Mickey Mouse no devia convèncer gaire els responsables de la seva penetració en la que era llavors la república espanyola. Potser per això van insistir reiteradament a reemplaçar, al nostre país, el nom original de la bestiola. És precisament als articles que La
Vanguardia dedicava al personatge animat on observem com s’insistia a acompanyar el nom de Mickey Mouse amb el sobrenom del que era el ratolí més conegut per tots els nens espanyols: el ratolí Pérez. Una decisió que el rotatiu català atribuïa el 1931 a una iniciativa del seu concessionari espanyol. Per Fonte, “no tenia molt de sentit anomenar així en Mickey, perquè la tradició espanyola del ratolí Pérez no tenia res a veure amb Disney”. I és que “era una època en què van intentar acostar el personatge al públic i ho van fer amb un nom que resultava molt familiar a tothom”, afegeix.
Altres països van optar per adaptar amb suavitat el nom anglès als seus idiomes nacionals, així en Mickey es va dir Miki Kuchi, al Japó; Michael Mus, a Grècia; Michele Topolino, a Itàlia; Miguel Rato, a Portugal o Michel Souris, a França. Potser per això el 1934 el ratolí va passar a dir-se Miguelín a Espanya.
Es digui Pérez, Miguelín o Mickey, aquest entranyable ratolí, que ha fascinat força generacions d’infants d’arreu del món, arriba als nostres dies amb noranta envejables anys. Nou dècades d’un personatge que ha viscut i sofert de primera mà la nostra història més recent i que, tot i amb això, no ha defallit en la seva principal i única missió. Com ell mateix reconeixia en la seva presentació a La Vanguardia, “ningú no ha fet riure tant la canalla com ho he fet jo”.
“La revista ‘Mickey’ encara tardaria un any a aparèixer als quioscos espanyols i a recollir les historietes en còmic” Dues distribuïdores oferien a Espanya les seves aventures: Febrer i Blay SA a Barcelona i Filmófono a Madrid