Amb el 14, Valverde
L’extrem va debutar a Poznan de vermell, amb fred, batussa, pròrroga i penals
Johan Cruyff volia obrir el camp i per això necessitava extrems purs. A la plantilla només tenia Carrasco i Lineker, a qui l’holandès situava en banda. Així que en dos anys Cruyff va fitxar Txiki Begiristain, Valverde, Onésimo, Goikoetxea i Stòitxkov, va pujar Roura i va provar Geli. Cap no va tenir un inici tan surrealista com el d’Ernesto Valverde a Poznan. El 9 de novembre va fer 30 anys d’un bateig difícil d’oblidar: vestint de vermell, amb fred, guants, molt de patiment, una batussa, 30 minuts de pròrroga i 14 penals a la tanda.
Lesionat i operat al genoll esquerre, el de Viandar de la Vera va haver de veure els primers quatre mesos des de la grada. Fins que va arribar la tornada dels vuitens de final de la Recopa 88-89. El Barça va volar dilluns per jugar dimecres. Com que en cas de patir un imprevist no hi hauria temps perquè arribés un substitut d’urgència, Cruyff va decidir emportar-se un jugador més dels que cabien a la convocatòria. “Valverde és el número 17. Només s’asseurà a la banqueta si un company pateix una lesió o una malaltia que li impedeixi d’estar en condicions”, va confirmar Johan.
“Jo no havia de jugar. Vaig anar a Polònia a entrar a la dinàmica de l’equip. Però Cruyff, de sobte, em va donar el dorsal 14, justament el 14”, confessa el mateix Valverde. Va succeir que Cristóbal havia arribat a un acord de cessió amb l’Oviedo i el Barcelona va decidir no córrer riscos per al futbolista, que no va poder acomiadar-se al camp. Així que Valverde va ocupar el seu lloc. “Ja abans del partit el míster em va comentar la possibilitat de jugar si les coses no anaven bé”. Valverde no jugava un partit oficial des de l’anada de la final de la UEFA de l’Espanyol contra el Leverkusen.
I és que després d’empatar a 1 al Camp Nou, el Barça necessitava guanyar o empatar a més gols a la tornada. Com aquell qui res, Cruyff es va plantar a Poznan amb un 3-4-3 amb Zubizarreta sota pals, Serna, Aloisio i López Rekarte en defensa, amb Milla, Eusebio, Robert i Bakero en rombe i Carrasco, Lineker i Begiristain en punta.
El Lech es va avançar i Robert va empatar abans del descans. Tot i això, passaven els minuts i el Barça volia evitar la pròrroga. En el minut 77, Cruyff va realitzar el primer canvi. Valverde, amb el 14, va entrar per Carrasco. “Jo pensava que seria en un d’aquells partits que estan decidits on tindria minuts”, reconeixia.
I per poc el Txingurri no acaba el partit. A la primera jugada, es va embrancar amb Slovakiewicz en una baralla de les que ara envia els dos jugadors a la dutxa. “No sé si em va donar un cop de puny o de colze. Jo li vaig deixar anar una puntada de peu. Vaig sortir revolucionat”, rememorava Valverde després del partit. “Va ser una groga merescuda. Potser per l’emoció”, apuntava aquesta setmana l’ara entrenador del Barça.
La lògica de Cruyff també va contribuir al debut. “Era un jugador que els polonesos no coneixien. Volia sorprendre amb una cosa nova. A més, té una centrada molt maca”, va dir Johan.
Malgrat el domini, el Barça no va trobar el gol. I se’n va anar a la pròrroga i després als penals. “Cruyff em va buscar i em va preguntar com tirava penals. Li vaig
“Era nou i els polonesos no el coneixien; els vaig voler sorprendre; a més, té una centrada bonica”
LA LÒGICA DE CRUYFF
dir que no estava acostumat però que estava disposat al que ell manés. Em va donar el tercer”. Una papereta per al seu primer dia. Van fallar Robert i Alexanco. Però ell va marcar, com Txiki, Eusebio, Bakero i Aloisio, que va marcar el decisiu per després arribar i guanyar la final de Berna.
A la següent jornada, el 20 de novembre es va estrenar a la Lliga, al Carlos Tartiere substituint Salinas (1-2). Mentre que el 27 va vestir de blaugrana al Camp Nou (3-1) davant el Múrcia. Però per al seu debut com a titular, el Txingurri encara va haver d’esperar dos mesos i mig més. Va ser el 25 de gener del 1989 a Cartagena a la Copa del Rei. Contra un equip de Segona B, Valverde no només va ser titular sinó que, a més, va marcar el seu primer gol. Després de Poznan, tot semblava fàcil.
Dimarts es compleixen 30 anys de la seva estrena a la Lliga de blaugrana: a Oviedo rellevant Salinas
SEGON ACTE