El relleu a la CEOE posa a prova la seva relació amb els empresaris catalans

Garamendi postula una línia més dura que Rosell amb el Govern central i Catalunya

Aquesta mateixa setmana, la gran patronal espanyola CEOE tindrà nou president, Antonio Garamendi, elegit per aclamació en la seva condició de candidat únic. Es tancarà així una fase de vuit anys de presidència del català Juan Rosell, període marcat per la crisi econòmica i, especialment, per les tensions internes de l’empresariat com a conseqüència del procés a Catalunya.

Durant els seus dos mandats consecutius al capdavant de la patronal, Rosell ha actuat com a tap per evitar que l’expressió d’aquestes divergències sobre la situació a Catalunya fossin més greus, malgrat la pressió de molts dels seus col·legues a la cúpula de la CEOE, aclamada sempre pels mitjans de comunicació afins a la capital.

De manera no oficial, des de la cúpula de la CEOE constantment s’han emès crítiques contra els empresaris catalans i els seus dirigents, amb qualificatius que van des de tous o equidistants amb l’independentisme, en línia amb les invectives llançades pel mateix Mariano Rajoy en les seves

visites a les Jornades del Cercle d’Economia a Sitges, fins a còmplices del procés. En sentit invers, des de les organitzacions gremials catalanes s’ha acusat els seus col·legues d’incomprensió cap a la situació política a Catalunya i de defensar un statu quo econòmic i polític que els beneficia. En resum, una constatació més, en aquest cas en l’àmbit de l’empresariat, de les diferències estructurals que són subjacents en el llarg conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.

Més en general, Rosell ha buscat acords des de la presidència de la CEOE i ha mostrat una línia conciliadora amb els diferents governs que han coincidit amb els seus mandats: el del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, primer, el del popular Mariano Rajoy, després, i, de nou, amb l’actual de Pedro Sánchez.

Però el relleu del català per Garamendi pot estar anunciant nous temps en les posicions públiques de la CEOE. En les relacions amb el Govern central, en primer lloc. Però també una pujada de la tensió entre les sensibilitats de l’empresariat català i les de les cúpules de la patronal espanyola. L’actual president de Cepyme, l’organització de la CEOE per a les petites i mitjanes empreses, un genuí representant de la burgesia basca, també ha teixit

relacions complementàries a Madrid. Fins a l’extrem d’haver arribat a presidir el Grupo de Ediciones y Publicaciones, empresa editora de la Gaceta de los Negocios i

Intereconomía, dos altaveus de les posicions més dures i extremes de la dreta espanyola. De fet, Garamendi ha sovintejat les seves declaracions polítiques sobre la unitat d’Espanya i contra el procés català bastant més enllà del que acostuma a ser habitual en un dirigent patronal. Tot fa preveure que, un cop a la presidència, aquest biaix marcarà l’orientació de la CEOE, en contrast amb el perfil menys declamatori de Rosell en aquest front.

El canvi a la CEOE arriba tot just dues setmanes després del relleu a Foment del Treball, on Josep Sánchez Llibre també ha accedit a la presidència sense necessitat de recomptar vots perquè ha estat l’únic candidat. El nou líder patronal català ja ha deixat clar que fugirà dels posicionaments polítics des del seu nou càrrec, un gir respecte a la línia de

Joaquim Gay de Montellà, president de Foment fins al mes passat, que va ser criticat pel seu acostament al govern de Rajoy.

Les posicions de l’històric diputat de CiU van en sentit divergent del seu antecessor: allunyament de la política i recerca de complicitat amb el Govern de la Generalitat. Un punt de partida que no coincideix amb el que a la cúpula de la CEOE molts esperen de la presidència de Garamendi.

A Foment voldrien que tant la seva representació institucional a la CEOE com el paper del seu nou president a Madrid puguin calmar les aigües. Sánchez Llibre ha pactat amb Garamendi ocupar una vicepresidència a la CEOE, que ja ocupava Gay de Montellà, i, tant o més important, mantenir la seva funció com a responsable de la patronal de les relacions amb les Corts i els grups parlamentaris. El president de Foment ha exercit aquesta tasca durant els últims anys del segon mandat de Rosell, plantejant als partits polítics amb representació parlamentària les propostes de la CEOE i fent una tasca de lobby que els dirigents empresarials han considerat molt positiva. I en aquest paper confien molts a Barcelona per equilibrar les posicions de la CEOE d’ara endavant.

Però les turbulències entre Barcelona i Madrid en l’àmbit econòmic no se circumscriuen només a l’àmbit de CEOE i Foment. Altres fòrums a la capital de l’Estat han adquirit un protagonisme creixent utilitzant una línia extremadament dura tant pel que fa a la política econòmica com a Catalunya. En especial, el Círculo de Empresarios, que des de fa poc presideix John de Zulueta, però que ja va sobresortir en l’època del seu predecessor, José Antonio Vega de Seoane, el qual va arribar a afirmar que els empresaris catalans “haurien d’haver estat una miqueta més actius” davant l’independentisme.

Alguns dirigents de la CEOE creuen que en el plantejament del Círculo de Empresarios hi ha subjacent un intent d’arrossegar la gran patronal cap a una posició més dura, tant davant les polítiques econòmiques del Govern de Pedro Sánchez, com davant el conflicte polític a Catalunya. “És una espècie de translació al moviment empresarial de la dinàmica de tensió i desplaçament de posicions entre el PP i Ciutadans que ha dominat la dreta durant els dos últims anys”, afirma un personatge informat sobre la realitat dels fòrums gremials espanyols. En la mateixa línia, s’assenyala, l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF), que agrupa les empreses amb el capital en mans de les famílies fundadores, és capaç de criticar els anuncis del Govern de Sánchez, però des d’una línia menys crispada i sense entrar en posicionaments polítics com els del Círculo de Empresarios

De fet, el Cercle d’Economia va mantenir anteriorment intensos contactes amb organitzacions similars de València, el País Basc i amb el mateix Círculo de Empresarios. En els dos primers casos, els contactes s’han continuat mantenint. Així és amb l’Associació Valenciana d’empresaris, que presideix Antonio Boluda, i que ha centrat gran part de la seva activitat en l’impuls i reivindicació sense complexos del Corredor mediterrani. També amb el Cercle d’empresaris bascos, que presideix Javier Ormazabal Echevarria. Però, en una mostra més de les diferents perspectives entre Madrid i Barcelona, el refredament i la distància marquen des de fa temps les relacions amb el Círculo.

Sánchez Llibre ha pactat ocupar una vicepresidència i la relació amb les Corts

Les relacions entre el Cercle d’Economia i el Círculo de Empresarios s’han refredat