Descobrint
Quines oportunitats vindran al futur? Al seu dia, no fa gaires anys, ens vam passar amb les inversions immobiliàries. L’immobiliari és cíclic, puja i baixa. Si et passes puja un munt i després cau un altre munt, això va passar, encara ho recordem, i de moment no ens passem. És veritat que és més fàcil d’entendre i dur a terme la compra d’un pis a Barcelona per invertir el mateix que en una start-up digital a Silicon Valley.
El desenvolupament d’un mercat enorme com és el de la Xina ha ofert moltes oportunitats. Cada dia menys perquè els emprenedors xinesos saben aprofitar-les, però també perquè els emprenedors globals ja estan allà i sols o amb socis xinesos han trobat oportunitats transformant-les en empreses. Molta gent també ha entès que internet pot facilitar certes compres, estudiar algunes coses, seguir a pacients amb malalties cròniques i, encara que no és immediat, passar del cara a cara al de cara a pantalla, els forats estan bastant ocupats i amb llargues cues d’emprenedors esperant que el forat creixi.
Mirant què fan els meus exalumnes emprenedors, veig que cada dia n’hi ha més que s’interessen per l’Àfrica. Alguns ja tenen coses per allà. Després de seguir l’Àfrica durant els últims 10 anys m’atreviria a dir que s’han posat les piles com un dia van fer molts llatinoamericans i als últims vint anys els xinesos se les han posat i se les han anat canviat per mantenir-se emprenedors en forma. Anar-se’n a fer negocis a l’Àfrica és més complicat que anar-se’n a la Xina. L’Àfrica és un mosaic de països amb idiomes, cultures, mides i oportunitats diferents. Però hi ha antics alumnes que estan construint per allà, o que actuen com a inversors en projectes d’empresaris africans. Van buscar la manera de conèixer-los en entorns seriosos, alguns de relacionats amb exalumnes de la filial que la meva escola de la Xina, Ceibs, té a Accra
A mesura que les coses avancin a l’Àfrica, passarà com a la Xina: el consum estirarà l’economia i crearà ocupació i negocis atractius
(Ghana) o amb escoles que Iese ha muntat allà, a Lagos (Nigèria), per exemple, que ofereixen garantia de serietat, professionalitat, aspiració internacional i certa seguretat que com a membres d’un grup unit d’exalumnes, buscaran fer les coses molt bé.
Algun s’ha llançat a projectes més complexos com la mineria i la logística que implica portar minerals a ports i d’allà a Europa o a la Xina. Però alguns hi han traslladat simplement sucursals del que fan per aquí, uns concessionaris (el creixement de la venda de cotxes és important a l’Àfrica), botigues de productes de consum, franquícies de marques internacionals. El sector de la construcció va bé a l’Àfrica i això implica des de l’arquitectura fins a finançament de projectes i unitats venudes, passant per materials, transports, instal·lacions (elèctriques, d’aigua), equips (ascensors, per exemple). Una vegada vaig comptar en un hotel les marques internacionals que hi havia a l’edifici, no crec que arribés a totes però els sanitaris (eren Roca, per cert), els ascensors (alemanys), les aixetes i els panys de les portes (també alemanys), la caixa de seguretat (americana), i em sortien més de 30 marques que algú havia portat allà per construir l’hotel i segur que no les vaig veure totes.
A l’Àfrica cal millorar la sanitat, falten hospitals, l’educació, falten universitats. Els africans emigren en condicions deplorables i acaben treballant a Europa. A mesura que les coses avancin a l’Àfrica i els nostres emprenedors aprofitin oportunitats allà, passarà com a la Xina, el consum estirarà l’economia i crearà llocs de treball, qualitat de vida i negocis atractius. Alguna cosa veiem ja a països com el Marroc, que millora la seva qualitat de vida i recupera emigrants que se’n van anar desesperats i han tornat formats. A Espanya podríem prendre’ns l’Àfrica més seriosament com vam fer amb Llatinoamèrica i no ens va anar malament.