El president de Mèxic desafia els mercats
López Obrador s’enfronta a la banca i a les grans constructores
El nou edifici del BBVA Bancomer al centre de Ciutat de Mèxic, de 235 metres d’altura, és l’edifici més alt de Mèxic, dissenyat per la firma de l’arquitecte estrella Richard Rogers i acabat el maig d’aquest any. Amb les seves escales com cargols de mar de colors cridaners, és la plasmació en formigó i vidre de l’èxit espectacular del banc espanyol a Mèxic que aporta el 41% dels seus beneficis mundials. S’estima que la construcció de la torre ascendeix a 655 milions de dòlars (uns 570 milions d’euros).
Potser l’edifici, pel seu valor simbòlic, ofereix una bona perspectiva per explicar la forta divergència entre l’humor de la borsa i de l’opinió pública a Mèxic des de la contundent victòria del veterà líder de l’esquerra Andrés Manuel López Obrador (conegut com AMLO) a les eleccions de juliol.
Després de perdre més del 4% del seu valor a l’última setmana, la borsa mexicana ja se situa al nivell més baix des del 2016 quan encara es temia que Donald Trump pogués acabar amb el Tractat de Lliure Comerç. El valor borsari dels bancs, liderats pels dos grans espanyols, BBVA i Santander, i la filial de Citibank, Banamex, van perdre més de 4.000 milions de dòlars (gairebé 3.500 milions d’euros) la setmana anterior quan Ricardo Monreal, el líder de Morena, el partit de López Obrador, va anunciar al Senat una nova legislació que,so s’aprovés, reduiria dràsticament les elevades comissions bancàries que aquest senador va qualificar com “properes a la usura”.
Així mateix, la confirmació que López Obrador abandonarà el pla de construir un nou aeroport internacional a la Ciutat de Mèxic va restar valor a les constructores i altres grans empreses. La marxa enrere del nou aeroport –el cost del qual hauria ascendit a 13.000 milions de dòlars– va desencadenar la sortida de 2.500 milions d’euros del mercat de deute mexicà. Els plans de frenar la liberalització i privatització del sector energètic i un compromís per l’autosuficiència energètica han intensificat el rebuig borsari del president electe que prendrà possessió el mes vinent.
En altres països un pànic financer similar acabaria espantant els votants. Però López Obrador és més popular que mai. Segons l’últim sondeig –amb la participació d’1,6 milions de mexicans– la seva aprovació ha pujat deu punts durant aquest últim període de col·lapse borsari fins al 78%. És més, la decisió de fer marxa enrere al megaprojecte de l’aeroport es va fer després d’una consulta popular en què la majoria dels votants va rebutjar el megaprojecte.
El pla d’eliminar les comissions bancàries va crear malestar fins i tot en el mateix equip de López Obrador. El pròxim ministre d’Hisenda, Carlos Azua, es va assabentar de la legislació després del seu anunci públic. El governador del Banc de Mèxic que, en teoria és responsable de regular les comissions, també. “La iniciativa (de les comissions), juntament amb altres posicionaments, genera preocupació sobre la des institucionalització ”, va afirmar un analista de Citibanamez.
López Obrador va anunciar poc després que es respectaria l’acord que no hi haurà grans modificacions al marc legal en què operen els bancs. Va afegir que el Congrés té llibertat per preparar la legislació que vulgui però que ell no ha d’aprovar-la necessàriament. Molts no s’ho creuen. “Preocupa si López Obrador s’està radicalitzant”, va dir Luis Miguel González, el director del diari El
Economista en una entrevista. “Les comissions són molt altes i no són gens transparents, però el problema és la manera com s’està anunciant tot això”.
Però el cert és que la mesura compta amb un ampli suport en l’electorat i Monreal, un vell amic de López Obrador, va sintonitzar amb el ciutadà corrent quan va dir aquest cap de setmana: “Insistirem que els bancs han de baixar els seus beneficis”. Al capdavant, BBVA Bancomer va registrar beneficis de més de 2.000 milions d’euros el 2017, el 12% més que el 2016, per sobre del Santander, el número dos en el rànquing de beneficis mexicà, que va guanyar 1.000 milions.
Els beneficis excel·lents de la majoria dels bancs a Mèxic, que han pujat un 9,2% en l’últim any, deriven en gran part de les comissions. Mentre que a Espanya les comissions equivalen a un 20% dels ingressos de la banca, a Mèxic suposen fins a un 40%. Les comissions per l’ús de targetes de crèdit van generar més de 3.000 milions d’euros per als bancs el 2017.
Són dades que impacten en l’opinió publica en un país en què el percentatge de ciutadans que cobren menys de 132 euros al mes ha pujat del 13% al 16% en els sis últims anys. L’economia mexicana ha registrat uns resultats econòmics pèssims l’últim quart de segle des de l’entrada de la banca estrangera després del gran rescat bancari de 1994-1998, el més car de la història amb un cost per a l’Estat mexicà equivalent a un 14% del PIB.
Atès tot això, la gran torre BBVA pot convertir-se fàcilment en un símbol d’un moment en què López Obrador ha convertit l’austeritat en una causa celebrada de l’esquerra. El president electe acaba d’anunciar que retallarà tots els salaris de funcionaris que cobren més de 10.000 pesos al mes (2.000 euros) i eliminarà les pensions per als expresidents. El president electe també pretén convertir part del palau presidencial Los Pinos en un parc públic.
Tot i això, no està gens clar que els seus plans de despesa i inversió publiques siguin compatibles amb l’objectiu de reduir el dèficit pressupostari. Ha rebutjat apujar impostos i fins i tot pretén abaixar impostos directes a la zona fronterera. López Obrador i el seu assessor econòmic, el respectat Gerardo Esquivel, insisteixen que les mesures contra el malbaratament i la corrupció en l’administració pública permetran finançar els programes de beques i aprenentatges per a 2,5 milions de joves aturats. Però els analistes financers són escèptics. És més, la decisió de López Obrador de construir al seu estat de naixement, Tabasco, una nova refineria petroliera, amb un cost que serà de 8.000 milions de dòlars, i eliminar l’explotació del petroli, tindria un impacte molt negatiu sobre els comptes públics, adverteix Moodys. “Si elimina les exportacions petrolieres privarà l’Estat federal d’ingressos per valor del 2% del PIB”. Això “l’obligarà a pujar impostos o a abandonar els seus objectius de disciplina fiscal”, adverteix l’agència de qualificació.
La cancel·lació d’un nou aeroport provoca una fugida del mercat de deute La borsa cau al nivell del 2016, quan Trump va posar en dubte el tractat de lliure comerç