Bosch Aymerich, al Col·legi d’Arquitectes
Exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya dels projectes més originals i insòlits
Josep Maria Bosch Aymerich (1917-2015) és un d’aquests personatges que semblen extrets d’una novel·la. Arquitecte, enginyer, urbanista, empresari, se’l considera un visionari, gairebé més reconegut als Estats Units que a Espanya. Graduat al MIT de Boston quan aquí aquestes sigles encara no es coneixien, se li atribueix la decisió de Seat d’instal·lar-se a la Zona Franca, tot i que el règim preferia Bilbao. Però també és l’encarregat de construir les bases americanes a Espanya, i encara avui els plànols que les van fer possibles són matèria reservada. Va projectar hotels a Dubai quan encara era un paradís desconegut pels inversors estrangers i asseguren que va haver de marxar de l’Iran quan va pujar el règim islamista. A casa nostra, l’any 1961 s’atreveix a presentar una proposta per urbanitzar el triangle Pelai-Bergara-plaça Catalunya de Barcelona amb un gratacel de 41 pisos –una mica més alt que l’hotel Arts– que va espantar l’administració de Porcioles.
La seva relació amb Catalunya, tot i els seus orígens gironins, no va ser fàcil i també van quedar penjats altres projectes com el del primer túnel sota Vallvidrera o la urbanització del Morrot, al vessant de la muntanya de Montjuïc. I quan l’any 2013 se li va concedir la Creu de Sant Jordi, a l’edat de 96 anys, se li va retreure que el seu nom havia sortit en l’anomenada llista Falciani per haver tingut diners a Suïssa, tot i que ja havia regularitzat la seva situació amb Hisenda.
Per tot plegat, i també per desfer tòpics, és més que oportuna l’exposició que li ha organitzat ara el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a la seva seu de la plaça Nova, davant de la catedral de Barcelona, conjuntament amb la fundació privada Bosch i Aymerich. Rafael Faus, gerent d’aquesta fundació, explica que un dels primers objectius ha estat precisament posar ordre a l’enorme arxiu documental que va llegar i donar a conèixer la seva personalitat i les seves obres, encara molt desconegudes. El següent pas serà publicar un estudi biogràfic que posi llum a una figura amb tocs de llegenda. Roger Subirà, comissari de l’exposició, considera clau el temps que va passar als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria, que li va permetre completar els seus estudis al MIT i crear una xarxa de relacions personals que després li seran molt útils. Quan l’any 1953 Espanya reprèn relacions amb els Estats Units crea amb l’empresa de Frederic H. Harris, gegant americà de l’enginyeria i responsable de les instal·lacions petrolieres del golf Pèrsic, l’empresa Harris Bosch Aymerich SA que va conservar tota la vida. I entre les grans obres que va dur a terme destaquen la xarxa d’autopistes del País Basc, les diverses bases americanes a Espanya, el pantalà del port de Barcelona o diverses promocions turístiques a la Costa del Sol. El seu estudi va arribar a donar feina a més de dos-cents arquitectes que van treballar fins i tot en la construcció d’uns oleoductes al golf Pèrsic. També dona
L’arquitecte gironí va proposar de fer un gratacel de 41 pisos a la plaça de Catalunya i l’hi van tombar
idea del seu pes el fet que participés en la creació, i no només arquitectònica, del Banco de Madrid, aixecant una de les seves seus a Madrid associat amb Antoni Bonet Castellana, i de l’Institut d’Estudis Nord-americans, a Barcelona, dissenyant l’edifici que havia de servir de seu.
Un dels seus projectes més coneguts a Catalunya és el de l’hotel Cap sa Sal, de Begur. De fet, es pot dir que és una idea seva que comença l’any 1955, coincidint amb els inicis del turisme. Ell mateix busca com a inversor el Dr. Andreu i realitza el projecte monumental d’un hotel que durant uns anys es va convertir en el lloc de moda de la Costa Brava (ara s’ha reconvertit en un bloc d’apartaments). Per a l’ordenació dels jardins va comptar amb la col·laboració de Rubió i Tudurí i Josep Guinovart va fer-hi algunes pintures interiors.
Altres projectes seus a Catalunya
Va dissenyar les bases americanes a Espanya i va construir edificis a Dubai i oleoductes al golf Pèrsic
són la Quinta de Salut l’Aliança, un conjunt d’habitatges per a treballadors de la Seat a Zona Franca, la seu d’Hoechst Ibérica a Travessera de Gràcia (ara Random House) i alguns habitatges d’estiueig a la costa, de les quals a l’exposició se’n mostren plànols i fotografies. També hi ha diverses imatges i detalls d’un projecte que ell mateix va impulsar com és l’estació esquí de la Masella, que encara ara està en funcionament. A Madrid va construir diversos edificis al passeig de la Castellana i a la zona de La Moraleja, així com l’hospital Puerta de Hierro. I segurament donaria per una altra exposició i un altre article tots els projectes que van quedar a l’aire. com l’hotel flotant, dissenyat el 1978, i uns barris de promoció a Manchester i Londres que eren sobre la seva taula quan va morir.