La mirada irlandesa

ELS irlandesos són especialment feliços. En les últimes hores han tingut un doble motiu de satisfacció: han guanyat el seu partit de rugbi contra els All Blacks per segona vegada a la història i esperen obtenir grans rèdits amb el Brexit de Theresa May. Hi ha un proverbi irlandès que diu que “qui no prospera en els seus somnis, no prosperarà despert”. Els irlandesos fa temps que van aprendre a somiar amb els ulls tancats i oberts. Fa trenta anys eren més pobres que Espanya i avui són el segon país més ric de l’eurozona i el que més creix, entre altres raons gràcies a la seva política fiscal. Els irlandesos treuen rendiment a la puixança del rugbi com a ensenya del país (a més de la cervesa Guiness), però això no és res amb el que poden aconseguir amb la sortida del Regne Unit de la UE. Moltes companyies britàniques han anunciat que canviaran la seu a Irlanda quan es concreti la ruptura. Avui Dublín és un bosc de grues i el seu nou aeroport manté un creixement espectacular.

Irlanda és, doncs, el país menys preocupat amb el Brexit. Els seus ciutadans són gent llesta i llegida –pocs països petits poden presumir de tenir quatre premis Nobel de Literatura– i saben que tenen una oportunitat amb la crisi a les portes. A més, la sortida dels britànics debilita la seva posició a Irlanda del Nord, tot i que May tracta la zona de “territori singular” en la seva proposta, un fet que la UE no acaba de veure clar. Per cert, a l’equip de rugbi d’Irlanda estan autoritzats a participar-hi els nord-irlandesos, la qual cosa sí que resulta veritablement una singularitat.

Mentre May tem les maniobres dels cinc talps euroescèptics del seu Govern ,que volen forçar canvis en l’acord amb la UE, les autoritats irlandeses es freguen les mans. Hi ha un altre proverbi irlandès que diu: “Quan busquem or, deixeunos buscar or, quan busquem brega, deixeu-nos buscar brega”. Ara es dona el primer cas.