Els EUA i la Xina ensenyen les seves disputes a la cimera Àsia-Pacífic
La lluita per influir en la regió deixa els 21 països sense consens per primer cop
En espera del que passi a la reunió que mantindran d’aquí dues setmanes els presidents de la Xina i els Estats Units en el marc de la cimera del G-20 a l’Argentina, les dues economies més grans del món van tornar a deixar constància de l’abisme que els separa en qüestions com el comerç o les vies per estendre la seva influència. Aquestes divergències són tan grans que ahir fins i tot van trencar el consens de la cimera APEC que va tenir lloc a Papua Nova Guinea, que es va acabar sense que les 21 economies del Pacífic pactessin un comunicat conjunt per primera vegada en la seva història. “Hi havia dos gegants a l’habitació. Què més puc dir?”, va assenyalar el primer ministre papú, Peter O'Neill, que va admetre que la Xina, els EUA i “algun altre país” van mantenir discrepàncies sobre si era oportú o no reclamar al document final una reforma de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
Damunt la reunió anual del fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) d’aquest cap de setmana a Port Moresby va planar des d’un principi l’ombra negra de la disputa comercial entre els EUA i la Xina i la seva lluita per veure qui és capaç d’acaparar més influència en la regió del Pacífic, un nou camp de tensió geopolítica entre tots dos.
El vicepresident dels EUA, Mike Pence, va aprofitar la trobada per llançar un agressiu discurs amb què alertava els països petits que no es deixin seduir per l’“opaca diplomàcia del talonari” de la nova ruta de la seda. Aquesta iniciativa, el pla estrella de la política internacional xinesa per als pròxims anys, es basa en les inversions en infraestructures i la concessió de crèdits tous per part de Pequín als països més desfavorits perquè financin projectes de construcció i desenvolupament. Segons Pence, la Xina promou projectes que són de “baixa qualitat” i, sovint, “comporten forts lligams i un deute aclaparador” que els països en desenvolupament no poden suportar, cosa que atorga a Pequín més poder d’influència sobre aquestes nacions. Per no caure en el seu joc, el nord-americà va instar aquests països a continuar amb els EUA, que “no ofega els nostres socis en un mar de deutes” ni “coacciona, corromp ni compromet la seva independència”.
Minuts abans, el president xinès, Xi Jinping, va insistir davant una audiència atapeïda d’empresaris que la seva iniciativa no és cap “trampa” i que no controlen “una agenda oculta”. A més, va tornar a criticar el proteccionisme comercial propiciat per l’“Amèrica primer” de Donald Trump, un “enfocament miop” que està “condemnat al fracàs”. “La història ha demostrat que en les confrontacions, ja siguin en forma de guerra freda, calenta o comercial, no hi ha mai vencedors”, va arribar a dir el dia abans el mandatari.
En aquesta cita, Xi amb la seva presència va voler ressaltar la influència cada vegada més gran del seu país sobre els petits estats insulars que abunden al Pacífic. En els darrers set anys, el gegant asiàtic ha transferit a aquesta regió més de 5.200 milions d’euros en préstecs i ajuts, uns 500 menys que Austràlia, fins fa poc la potència més important en l’àrea.
Per fer front a aquesta pluja de capital xinès, els EUA, el Japó i Austràlia van anunciar dissabte un pla d’inversió en infraestructures per al Pacífic que compleixi amb els estàndards internacionals de “transparència i sostenibilitat fiscal”. “Aquest enfocament ajudarà a satisfer les veritables necessitats de la regió i evitarà càrregues de deute insostenibles”, van afirmar les tres nacions en un comunicat.
A més de la cartera, Washington també va voler mostrar múscul quan va anunciar la seva implicació juntament amb Austràlia en la reconstrucció de la base naval de l’estratègica illa papú de Manus, un projecte a què la Xina també havia posat els ulls al damunt. “Treballarem amb els nostres aliats per protegir la sobirania i els drets marítims també de les illes del Pacífic”, va assenyalar Pence, que va recordar els recents exercicis navals amb el Japó i l’Índia davant l’expansió militar xinesa en aquestes mateixes aigües.
Com a rúbrica a tant desacord, diversos mitjans van informar que la policia papú havia hagut d’intervenir per expulsar quatre membres de la delegació xinesa que van intentar entrar per la força a l’oficina del ministre d’Afers Exteriors papú per eliminar de l’esborrany del comunicat dos paràgrafs en què s’esmentava l’OMC. “No és veritat”, va desmentir més tard Wang Xiaolong, del Ministeri d’Exteriors xinès. “Crec que els acusadors estan intentant deteriorar les relacions Xina-Papua Nova Guinea”.
Mike Pence veu els projectes que promou la Xina de “baixa qualitat” i Xi diu que no hi ha “trampa”