Fusió gihadista al nord d’Àfrica
Proliferen a la zona les escoles alcoràniques radicalitzades on es predica la gihad contra els ‘infidels’
De tots els fronts que conformen la guerra global declarada pel gihadisme que impulsen l’Estat Islàmic i Al-Qaida, n’hi ha dos que preocupen especialment els organismes implicats en la defensa d’Europa. El que afecta els carrers i ciutats de la Unió Europea i països associats, i que se substancia amb atemptats habitualment del tipus low cost i amb la desarticulació de cèl·lules extremistes; i el que es refereix a la gravíssima situació africana, que amenaça la frontera sud d’Europa. En resum, l’integrisme violent progressa en el seu intent de controlar i imposar la seva llei al nord d’Àfrica i la seva evolució és tal que els centres d’anàlisi i informació d’Europa no descarten la fusió dels grups per assolir el gihadisme global. Una evolució temuda que suposaria la connexió definitiva d’Al-Qaida amb l’Estat Islàmic i els seus satèl·lits.
Durant el cicle de conferències sobre seguretat i defensa organitzat a Barcelona per la Universitat Abad Oliba CEU en el marc de la Càtedra Unesco de Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural; el General Francisco J. Dacoba, director de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), va comentar amb aquest periodista la permanent situació explosiva del Sahel i el Magrib. “Es tracta d’una amenaça protagonitzada per l’Estat Islàmic i per Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI) i grups afins que està instal·lada a la regió amb la pretensió de consolidar els seus declarats Emirats del Magrib i del Sahel i que es barreja amb el repte que planteja l’explosió demogràfica africana”, va exposar l’analista.
La situació de la regió africana assenyalada pel general Dacoba –de la qual reiteradament ens anem ocupant en aquesta secció– és una constant inclosa en tots els plans estratègics per a la defensa del flanc sud d’Europa. Les dramàtiques onades de migrants que fugen cap al nostre continent a la recerca dels més elementals drets humans no són més que una mostra evident del clima d’inestabilitat, terror i desordre en què el gihadisme, barrejat amb la corrupció i les màfies de traficants d’éssers humans i de tota mena de mercaderies, estan sumint a un gegantí territori que en el cas del Sahel s’estén pel Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Algèria, Níger, Nigèria, el Txad, el Sudan i Eritrea. I que pel Magrib infecta en diferent mesura al Marroc, Tunísia –sempre sota el foc de l’Estat Islàmic– Mauritània i al desastre de Líbia.
Un territori enorme en el qual el gihadisme prova d’imposar-se perquè els seus proclamats Emirats del Sahel i del Magrib no es quedin en una simple declaració retòrica d’intencions i recuperin el califat de Síria i l’Iraq. Per això tracten d’eliminar o neutralitzar els musulmans que no s’avenen a la seva doctrina, que consideren apòstates, de tal manera que, com va assenyalar el director de l’IEEE, “no es pot perdre de vista ni un sol instant que les principals víctimes d’aquesta guerra són musulmanes, característica determinant per emmarcar aquest conflicte, en el qual la proporció de morts causades pel gihadisme és de 450 musulmans per cada no-musulmà”. Una dada massa vegades oblidada que ubica aquesta guerra interminable.
L’analista internacional Eduard Yitzhak participa d’aquest pessimisme africà. Des del seu punt de vista, l’expansió de l’Estat Islàmic, fins i tot la de la coalició islamista-salafista siriana Ahrar al-Xam i de l’Estat Islàmic al Gran Sàhara (ISGS en les seves sigles en anglès) demostra que els esforços actuals de contraterrorisme dels Estats Units i Europa no aconsegueixen impedir el creixement del gihadisme a l’Àfrica.
L’ISGS (Islamic State in the Greater Sahara, denominació formal per a l’Estat Islàmic al nord d’Àfrica del Govern dels EUA des que el va incloure el maig passat en la seva llista d’organitzacions terroristes globals) “va créixer ràpidament després d’atacar una patrulla conjunta dels Estats Units i Nigèria a l’oest del Níger l’octubre del 2017. Després, les operacions de contraterrorisme van debilitar una mica l’ISGS, però el grup va obtenir suport popular al nord de Mali i va contribuir a una creixent insurgència a Burkina Faso, on Al-Qaida també està aconseguint propagar-se”, explica Yitzhak.
Mentrestant, afegeix aquest analista, l’objectiu d’Al-Qaida d’arrelar-se a la zona del Sahel es veu facilitat –per exemple a Mauritània– a causa de la ràpida proliferació d’escoles islàmiques radicalitzades, finançades des de països àrabs, que semblen estar més enllà del control de les autoritats locals ja que “els seus ulemes (erudits musulmans) prediquen que qualsevol forma de participació en la gihad contra els infidels és un deure sagrat”.
Analistes europeus temen que l’Estat Islàmic i Al-Qaida s’uneixin en tota la franja del Sahel al Magrib