El casteller Puigdemont
Carles Puigdemont es va convertir dissabte en el primer president de la Generalitat de l’era moderna –ves a saber quins van ser i quina vida portaven el centenar llarg d’antecessors– que va aixecar un castell, encara que fos dels fàcils (un pilar de quatre amb la premiada Colla Vella del Xiquets de Valls).
Des que Serrat va jugar una patxanga al Camp Nou amb els veterans del Barça, Kubala inclòs, no havia sentit mai tanta enveja per un privilegi dels famosos. Hi ha experiències que no tenen preu.
La imatge, no obstant això, em va causar, per primera vegada, empatia amb Carles Puigdemont: i si aquest home se’ns trenca la crisma davant la mateixa Casa de la República?
M’explico. Puigdemont té 55 anys, quatre menys que jo, i fa l’efecte que trepitja els gimnasos tant com servidor amb l’agreujant que a ell li agraden els xuixos i a mi també. No està gras però, com jo, tampoc no està per tirar coets, jugar a futbol o fer-se casteller.
A certes edats, els homes som molt fanfarrons i n’hi ha prou que et proposin
Vaig veure com pujava al pilar i em va fer patir: i si es trenca la crisma? i el disgust que tindria l’Oriol?
un exercici que ja no et convé perquè emergeixi l’etern flamenc o el català indòmit: –Que no tinc edat? Ja ho crec! Com a teleespectador de la proesa, vaig pensar davant el televisor: aquest home pot trencar-se la crisma ara –en viu i en directe– o cargolar-se al llit d’aquí unes hores per un d’aquests pinçaments lumbars que fan casat.
Ja imagino que no havia de ser a prop l’esposa de Puigdemont, ja que si fos el cas hauria posat seny a Waterloo al crit conjugal:
–Carles, baixa ara mateix del castell, que no tens edat!
Quants homes no hauran sucumbit a pinçaments, fissures i dolors musculars per desafiar l’advertència de les seves parelles i, crescuts en el càstig, haver reaccionat amb la rebel·lia de l’etern adolescent!
–Que no tinc edat? Doncs ara em posaré d’enxaneta.
Per sort, tot va quedar en una fotografia cridada a decorar la Casa de la República, entitat privada sense ànim de lucre. L’expresident no es va trencar la crisma tot i que vagi vosté a saber si encara li fa mal l’esquena i no pot firmar decrets en un mes.
Jo espero que hagi estat la primera i l’última vegada que Puigdemont fa de casteller encara que d’aquest home cal esperar-ho tot. Algú li hauria d’aconsellar que eviti aquestes exhibicions de vitalitat, tan típiques dels homes a partir dels cinquanta. Que no han pensant el disgust que li haurien donat a Oriol Junqueras, el seu número dos?
–Oriol, un altre revés: el legítim se’ns ha trencat dues costelles fent de casteller en una exhibició de costellada a Waterloo...
No vull ni imaginar la reacció de Junqueras a la seva cel·la.
Els cinquantins som així. Que no tinc edat? I allà el tens, de segon al pilar, tan tranquil.