“Les conselleries promouran la inclusió dels menors”
(Barcelona, 1980) reflexiona sobre com donar resposta als menors migrants des del seu nou càrrec de secretària d’Infància, Adolescència i Joventut
Georgina Oliva ha viscut en primera persona, com a màxima responsable de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) durant l’últim any, l’important flux migratori a Catalunya de menors no acompanyats. Dels prop de 1.500 arribats el 2017 s’ha passat als gairebé 3.000 aquest 2018, cosa que ha desbordat el sistema d’acolliment. Oliva avança en aquesta entrevista que la crida a afrontar aquest fenomen de manera transversal, amb la participació de tots els departaments de la Generalitat, tindrà resposta pròximament en un decret en què es detallen mesures encaminades a afavorir la integració d’aquest col·lectiu.
Quina és la fotografia més re-
cent del sistema d’acolliment?
Avui (divendres) atenem en 125 centres 3.166 joves que han emigrat sols; és la suma dels que han arribat el 2018 i dels que ja hi havia abans. Un 81% procedeix del Marroc i més d’un 97% són nois.
L’informe del Síndic de Greuges presentat al setembre alerta que durant el 2019 en podrien arribar 6.000 més si es manté la tendència actual. Quina és l’estratègia per atendre’ls a tots en condicions?
És una estratègia de país que estem pensant des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies però en coordinació amb els altres departaments de la Generalitat i amb la resta d’administracions implicades. Volem garantir l’atenció, i sobretot la inclusió, cosa que exigeix mobilitzar recursos de tota mena. Aquests nois no estan de pas, han vingut per quedar-se.
Com es concreta?
Amb un decret per promoure la inclusió social, l’empoderament i la recuperació emocional d’aquest col·lectiu en què participen tots els departaments. Fa dos mesos que treballem estretament amb Afers Exteriors i amb la Secretaria de Migracions per veure com podem recuperar i millorar el programa Catalunya-Magrib [va funcionar del 2005 al 2012 per reduir les migracions infantils amb iniciatives socials i educatives al Marroc]. Estem analitzant com podem fer prevenció, fer-los veure que també tenen oportunitats al Marroc i generar recursos perquè es formin al país d’origen. També donar informació realista als que emigren perquè hem de trencar amb segons quines expectatives.
Quines altres mesures preveu aquest decret?
Posar en marxa més places de justícia juvenil, crear un equip ambulatori de diagnòstic de salut mental, la possibilitat d’accedir a part de l’habitatge públic... Amb Interior, reflexionarem sobre les proves de determinació d’edat, més en la línia del que diuen oenagés com Save the Children [basar-se en una avaluació global del desenvolupament físic i psicològic del nen duta a terme per pediatres i especialistes] que en el protocol dictat pel Govern espanyol (centrat en proves mèdiques). Amb Ensenyament articularem mecanismes per fer un repartiment més equitatiu al territori dels nens i reforçarem les aules d’acollida. El tema dels menors migrants és una qüestió de país, és responsabilitat de tots, fins i tot de la mateixa ciutadania.
Quan es preveu aprovar?
Intentarem que sigui abans de final d’any. Estem fent tots els esforços, ja que preveiem que el 2019 arribaran de 3.000 a 6.000 menors més. Hem d’estar preparats perquè l’objectiu principal és la seva inclusió social. Més d’un 90% té la primària acabada; un 60%, estudis de secundària, i entre un 40 i un 60%, experiència laboral prèvia al seu país. La majoria no ve de famílies desestructurades i mostren una immensa disposició per aprendre. Tenen un potencial brutal, aprenen molt ràpid.
Les entitats socials es queixen que el sistema d’acollida està encallat, que un nen que ingressa en un centre d’emergència triga massa a accedir a recursos més estables. Estem estudiant quantes places necessitem de les fases d’emergència, integració i emancipació i on les ubiquem per atendre’ls a tots. El que més ens preocupa és garantir la circulació del menor d’una fase a l’altra. Volem posar èmfasi en els recursos dedicats a l’autonomia, de 16 a 18 anys, que són els de la cua i provoquen el tap en les altres etapes.
Com aborden l’atenció a les nenes migrants tenint en compte que algunes cauen en mans de xarxes que les exploten? Ara les nenes no passen pels centres d’emergència ni pels de primera acollida, sinó que van directament a d’altres específics per a elles, on es fa el diagnòstic i després se les deriva a un CRAE (centre residencial d’acció educativa), a un pis o a un servei terapèutic. En el decret preveiem un recurs per a les víctimes de tràfic, ja que necessiten una atenció especialitzada. Al Marroc diuen que el nombre de noies que surten és superior al de les que arriben als països de destí. Això ens obliga a investigar què passa. Una part de les que estan en el sistema de protecció han estat víctimes de tràfic. Això ho detectem amb l’ajuda d’experts. D’altres pot ser que encara continuïn vinculades d’alguna manera amb les xarxes.
Les entitats també reivindiquen més flexibilitat en els permisos de treball.
Hem plantejat a Madrid permisos temporals perquè puguin sortir de situacions de vulnerabilitat, a més d’una tramitació més àgil dels de residència; no pot ser que triguem nou mesos a tenirlos. Molts nois arriben amb 16 anys i mig o 17 i tenen poc temps fins a fer els 18. Mentrestant, nosaltres mobilitzem recursos formatius i d’inserció laboral per garantir la seva autonomia. Hem creat 900 places en el programa Noves Oportunitats, de 16 a 21 anys, per a joves vulnerables, una part de les quals està destinada a nois en situació administrativa irregular, que no tenen el NIE.