Pel broc gros
Quan algú fa servir l’expressió “sense filtre”, la primera cosa que em ve al cap és un paquet de cigarrets de la marca Celtas dels que eren curts de talla, els primers que van sortir al mercat, cap als anys cinquanta. Al paquet no hi deia “cortos” enlloc, sinó: “Celtas / 20 cigarrillos hebra”. El que passa és que al cap d’un temps en van comercialitzar uns de més llargs que sí que hi deia “largos”. En contraposició a “Celtas / 20 cigarrillos hebra / largos”, els altres van ser batejats popularment com a “Celtas curts”. I d’aquí va sortir fins i tot un grup musical dels vuitanta amb seu a Valladolid.
Deia que em venen al cap aquells paquets de cigarrets –que calia saberlos fumar perquè els llavis i la llengua no s’omplissin de brins de tabac– quan sento algú que fa servir l’expressió “sense filtre”. De segur que una bona part dels lectors ja fa temps que la coneixen, però a mi em resulta força nova. Un parell d’exemples: “El Pere m’ho ha deixat anar sense filtres”; “La Rosa no té cap filtre quan parla”. No cal ser cap expert lingüista per entendre’n el significat.
Els Celtas Extra, la tercera evolució de la popular marca, ja duien filtre, i avui, que el tabac de cargolar bat rècords de vendes, també es venen bossetes
Un parell d’exemples: “El Pere m’ho ha deixat anar sense filtres”, “La Rosa no té cap filtre quan parla”
de filtres per afegir-los-hi. Cada vegada que veig algú pel carrer cargolant-ne un, penso indefectiblement en Josep Pla i la seva reflexió sobre l’adjectiu en l’entrevista que li va fer Soler Serrano al programa A fondo: l’acció de preparar-se un cigarret mentre escrivia li donava temps per rumiar sobre l’adjectiu precís que necessitava. Una excusa com una altra per fumar tothora.
Però tornem a l’expressió que ens ocupa. Aquest “sense filtre” aplicat a una persona bé pot fer referència als cigarrets, però també, esclar, als filtres del cafè o del te, als dels focus o a qualsevol altra mena d’objecte que serveixi per modificar alguna cosa per tal de millorar-la o treure’n més bon rendiment. És el que fa la gent educada: es posa filtres per tamisar les paraules, tenint en compte molts factors: el receptor del missatge (en una gradació que va des d’un superior a la feina fins a la persona de la més absoluta confiança, o un progenitor o un fill), el context, el registre (formal o informal), etcètera.
La part dolenta d’aquesta història és que pel camí es perden expressions tan entranyables com “sense embuts”, “pel broc gros”, “clar i net”, “clar i català”, “tal com raja”, “ras i curt”, “net i pelat”, “amb tota la boca”, “no tenir la llengua arrendada”... La part bona és que el llenguatge figurat fa el seu camí, sense filtres, però tira endavant.