Troba la millor rendibilitat per al teu pla de pensions
MAPFRE bonifica amb un 3% en les seves assegurances el traspàs als seus plans de pensions
Els espanyols estem a punt de posar-nos al capdavant, mundialment, en longevitat. No queda gaire. Ho farem el 2040, segons l’últim informe elaborat pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA). De moment, Espanya ja és un dels països amb més esperança de vida del món, tan sols per darrere del Japó, a la mateixa altura que Suïssa i per davant d’Alemanya, els Estats Units o França, entre d’altres. Una població que viu més temps i amb una piràmide demogràfica invertida que posa al descobert la lletra petita d’haver entrat al podi mundial dels longeus. La capacitat d’estalvi per donar resposta a una etapa que es preveu llarga no té aspecte de ser capaç de sostenir-se pels plans de pensions públics exclusivament. Els comptes no surten.
En efecte, els espanyols no tenim els mateixos atributs que els habitants del país del sol naixent. Poc donats a la previsió, l’estalvi a llarg termini no és una idea que hagi acabat de calar. Ho diuen les xifres. Espanya és, de fet, un dels països de l’OCDE que dedica menys diners a plans de pensions privats, ocupant el lloc 21 del rànquing. El patrimoni total invertit representa poc més del 6% del PIB, davant de més del 38% de mitjana als països de l’OCDE. La demografia, que és capritxosa i sàvia, ens deixa un panorama no gaire encoratjador, amb un percentatge més alt de població més gran de 65 anys i menys joves. La taxa mitjana de creixement és negativa o pràcticament nul·la. Un forat negre en què l’estalvi es postula com un escenari
sine qua non on serà possible sustentar un futur tan dilatat.
Viure més i viure millor
Tot i que Espanya emmalalteix de certa cultura de previsió, la veritat és que, d’altra banda, aquesta tendència s’està revertint cada vegada més. El volum d’actius dels fons de pensions privats continua registrant rècords any a any, des del 2012, fins a tancar el 2017 amb un patrimoni gestionat de 111.077 milions d’euros, cosa que suposa 4.238 milions més que el 2016 (4% més). “L’important és començar a pensar en la jubilació al més aviat possible i tenir el millor assessorament, perquè, en funció del risc que s’estigui disposat a assumir i de la capacitat d’estalvi, es triï una solució o una altra”, valora Juan Fernández Palacios, conseller delegat de MAPFRE VIDA. Els últims cinc anys, aquesta xifra ha escalat un 31,7%, des dels 86.528 milions del 2012, segons reflecteix l’Informe sobre l’evolució de les institucions d’inversió col·lectiva i fons de pensions el 2017, elaborat per Inverco. Aquest estudi, a més, apunta que el 2018 la tendència a l’alça es mantindrà i el patrimoni gestionat pels fons de pensions augmentarà previsiblement gairebé 3.000 milions d’euros (un creixement del 2,6%), tancant l’any amb un patrimoni de 114.000 milions d’euros.
Entre tots els que sí que tenen contractat un pla de pensions, cal recordar que no es tracta d’una contractació irreversible i irrevocable.
Existeixen opcions de traspàs que, arribat el moment, poden ser una oportunitat excellent per obtenir bonificacions i més rendibilitat. És el cas de MAPFRE, que, per segon any consecutiu, premia el traspàs dels plans de pensions amb fins a un 3% de bonificació en les assegurances de la companyia. És aplicable tant en plans de pensions individuals com en plans de previsió assegurats (PPA). Amb el canvi, l’entitat assegura un impacte positiu a curt termini, que en aquest cas es tradueix en trèvols, la seva moneda de descompte simbòlica (equival a 1 euro), que es podrà canviar en assegurances MAPFRE d’automòbil, motocicleta, llar, salut o accidents. “Creiem que incentivar fiscalment l’estalvi per a la jubilació és una manera d’ajudar a prendre consciència d’aquesta necessitat i a fomentar l’estalvi”, ha afegit el conseller delegat de MAPFRE VIDA.
Cal recordar que els plans de pensions no són irrevocables: es poden modificar i buscar una millor rendibilitat