Victòria clau de les blaugrana
La treballada victòria al Miniestadi contra l’Atlètic de Madrid acosta el Barça al liderat
La història de l’esport és també la de l’insomni. L’adrenalina d’una victòria com la del Barça d’ahir a la nit contra l’Atlètic de Madrid femení (2-1) fa difícil agafar el son.
Nessun dorma, com a l’ària més famosa de Puccini, a Turandot. Que no dormi ningú. La victòria acosta les blaugranes (23 punts) al liderat de les matalasseres (24). La primera part va acabar sense gols, després d’un intercanvi constant d’arribades a una porteria i l’altra. Un error de la defensa va permetre que la baixeta Kenti Robles (tot just 1,61 m d’alçada) rematés de cap sense oposició i posés el 0-1 al marcador al començament de la segona part. A partir de llavors, el duel el van jugar els tècnics. El blaugrana Fran Sánchez va moure millor la banqueta: va substituir Alves, Losada i Andonova per Aitana, Alèxia i Duggan, un malson per a les rivals. Els tres canvis de José Luis Sánchez Vera no van ser tan afortunats, i a més va retirar Ludmila, que encara semblava tenir gasolina al dipòsit i era la més incisiva.
Un altre error, un regal infantil de la portera Lola, va permetre que la recent incorporada Aitana aconseguís el gol de la nit amb una vaselina preciosa des de fora de l’àrea. L’empat semblava un mal menor, però Duggan –incomprensible que no fos titular, com Alèxia Putellas– va aconseguir el 2-1 al minut 90. Catalanes i madrilenyes solen decidir els seus duels amb empats o victòries ajustades. En els últims vuit partits, tres victòries del Barça, dos de l’Atlètic i tres vegades han acabat en taules.
“Si haguéssim empatat o perdut, no s’hauria acabat el món”, va dir la capitana blaugrana, Vicky Sánchez. “Era un partit molt important, però no una final. Queden 21 jornades”, va afegir Fran Sánchez. El Miniestadi mereix un punt i a part a la crònica. Més de 4.600 persones van presenciar el partit. Carme Nieto, de 70 anys, aquesta vegada no va poder anar-hi, tot i que sempre té una localitat reservada a la llotja. Aquesta dona va formar part del primer equip femení del Barça, que va debutar en un amistós al Camp Nou el 25 de desembre del 1970. Ahir va recordar els seus inicis mentre participava en un acte institucional a la penya blaugrana de Vic. Que diferent aquest clàssic del seu partit inaugural, quan ni tan sols va poder lluir l’escut del club: “No érem un equip oficial”. Després del debut, a la Carme i les seves companyes també els va costar d’agafar el son. Els nervis i les bromes de pèssim gust que van haver de suportar no les van deixar dormir.
Però no es van rendir mai i van obtenir el dret a l’escut oficial. Avui són àvies, però sense elles no s’entendria l’èxit la Lliga Iberdrola, ni les actuals 42.230 llicències femenines. O que Espanya sigui campiona d’Europa sub-17 i sub-19, subcampiona del món sub-20 i que s’hagi classificat amb facilitat per al Mundial. Les integrants de l’Atlètic i del Barça, dignes hereves d’aquestes pioneres, tampoc no devien poder dormir gaire ahir per diferents motius. L’alegria de les unes, la tristesa de les altres. El llarg camí recorregut entre totes...