El crèdit al consum repunta després d’anys d’austeritat
Creix el finançament bancari per renovar cotxes i electrodomèstics
El Banc d’Espanya ha alertat les darreres setmanes de l’increment registrat pel crèdit al consum i els efectes de la seva morositat en els balanços de la banca. I és cert. El crèdit al consum ha passat dels 44.000 milions d’euros del juny del 2015 als 62.800 milions d’euros del juny del 2018. Un espectacular 40% de pujada. Però les xifres són enganyoses. La dada del crèdit no obeeix a una desenfrenada tornada del consumisme, sinó a un mínim d’alegria després d’anys d’austeritat. En efecte, moltes vegades el crèdit es concedeix per canviar un electrodomèstic vell o en mal estat o un vehicle matriculat fa una dècada o més.
De fet, dins del crèdit al consum la partida més important correspon a l’adquisició de béns duradors. Fonamentalment a dos tipus: cotxes i electrodomèstics. En aquesta partida s’ha passat dels 20.500 milions d’euros als 35.000 milions en el període abans esmentat. Això és, un inusitat increment d’un 70%. “La gent demana crèdit per renovar els electrodomèstics, adquirir un cotxe o fer reformes a la llar” assenyalen fonts bancàries.
En l’àmbit dels electrodomèstics la venda obligada per obsolescència dels aparells està molt clara. “El mercat que està tirant de les vendes és el de reposició perquè s’han espatllat, per antics, o perquè es busquen electrodomèstics amb més eficiència energètica...”, diu Alberto Zapatero, director general de l’Associació Nacional de Fabricants i Importadors d’Electrodomèstics (Anfel).
“El de primer
equipament, apunta Zapatero, “encara està molt aturat, ja que l’any passat només es van lliurar uns 55.000 habitatges nous, amb unes cuines que cal equipar completament”. El directiu fa els comptes: “Si als habitatges d’obra nova normalment s’instal·len uns cinc electrodomèstics, en aquest mercat només es venen uns 275.000 aparells a l’any”. Entitats com les agrupades a Anfel són responsables d’un 30% del crèdit al consum per aquestes adquisicions, mentre que un 70% correspon a finançament bancari.
El Banc d’Espanya alerta de l’augment de la morositat en aquesta mena de préstecs
L’any passat les vendes d’electrodomèstics de gamma blanca (frigorífics, rentadores, rentaplats, forns i campanes) es van elevar a 6,78 milions d’unitats i van suposar una xifra de negoci de 1.605 milions. Tot i això, aclareix Zapatero, “no tenim les xifres exactes de quants es financen
Les vendes d’aparells per a la llar encara estan lluny de les d’abans de la crisi
i quants es paguen al comptat”. La prova que a les llars no es percep gaire alegria es reflecteixen al gràfic que s’adjunta, en què la xifra de negoci del 2017 destinada a la compra d’electrodomèstics va ser de 1.605 milions. Molt lluny dels 2.512 milions d’euros que es van dirigir a aquest segment del crèdit el 2006.
Al mercat de vehicles, vuit de cada deu es paguen amb préstecs al consum, segons les dades que aporten Faconauto, la patronal dels concessionaris, i Anfac, la dels fabricants. Així i tot, cada vegada hi ha més alternatives, com ara la fórmula de rènting per a particulars, que va guanyant adeptes. El sector automobilístic espera acabar aquest any amb 1,2 milions d’unitats venudes, cosa que correspondria a un 7% més que el 2017.
Però el Banc d’Espanya no entén motivacions. I ha advertit a la banca que vagi amb compte amb aquesta mena de préstecs perquè “malgrat que només representen un 5% del crèdit total que es concedeix a Espanya, sí que es percep que la morositat està creixent”.
En concret, la taxa de creixement dels dubtosos en crèdits per a béns duradors s’està accelerant de manera notable: ha passat d’un 7% el desembre del 2017 a un 19% el març del 2018, i fins a un 22,6% el juny del 2018.
Menys problemàtic és el finançament dels anomenats serveis corrents, que creix menys. Entre juny del 2015 i juny del 2018 ha passat de 23.900 milions a 27.900 milions d’euros. Això és un 16,5% més. Què s’amaga en aquesta partida? Bàsicament tres conceptes: el finançament de les vacances, la compra de telèfons mòbils i d’ordinadors. En aquest cas, a diferència del crèdit de béns duradors, sí que es percep una mica més d’alegria.