QUÈ ÉS LA METROLOGIA?

“Invasiva, invisible i ignorada”, així defineix la metrologia –la ciència que té per objecte l’estudi dels sistemes de pesos i mesures– José Ángel Robles, director científic del Centre Espanyol de Metrologia (CEM), i potser una de les ciències més antigues que hi ha, ja que els éssers humans hem mesurat, com sol dir-se, des de fa anys i panys.

Segons Carlos Granados, professor de la Universitat Politècnica de Madrid, “la metrologia és la ciència que té per objecte l’estudi de les propietats mesurables, les escales de mesura, els sistemes d’unitats, els mètodes i tècniques de mesurament, i també l’evolució de tot això, la valoració de la qualitat dels mesuraments i la seva millora constant facilitant el progrés científic, el desenvolupament tecnològic, el benestar social i la qualitat de vida”.

Potser no ens n’adonem, però vivim envaïts de “mesures i d’aparells que mesuren per tot arreu, en magnituds que moltes vegades porten associades un preu”, diu Robles. Des del taxímetre al rebut de la llum o les multes per excés de velocitat, tot depèn d’un mesurament previ per establir l’import del trajecte, la factura o la sanció econòmica per haver corregut massa amb el cotxe. Per tant, malgrat la seva invisibilitat i que les ignorem, que les mesures siguin precises i exactes –la metrologia científica– és una cosa que tots agraïm.

Per exemple, en el comerç les mesures exactes i protegides –la metrologia legal– eviten conflictes d’interessos entre les parts i eviten litigis. O en salut, en què les mesures són un instrument bàsic per al diagnòstic mèdic. També en el medi ambient els mesuraments incorrectes, per exemple, de contaminants a l’aire poden tenir costos socials. I en la indústria la metrologia és fonamental en la qualitat de la fabricació. O en seguretat i defensa les mesures són presents en el control de duanes o en el dels aforaments.

Hi ha estudis que han calculat els efectes econòmics que tenen les mesures i l’impacte que implica el fet que siguin precises o no.

A l’Europa actual els mesuraments suposen un cost equivalent a més d’un 1% del PIB combinat, amb un retorn econòmic equivalent d’entre un 2% i un 7% del PIB.

Als anys 90 la incertesa en les anàlisis de colesterol era d’un 10%. Això volia dir que els metges en cas de dubte manaven repetir les anàlisis davant el temor de ser davant un fals positiu. Doncs els esmentats estudis han calculat que el cost econòmic d’aquest mesurament amb aquest grau d’incertesa pot suposar un 10% del PIB d’un país.

A Espanya els comptadors de la llum poden tenir –legalment– una inexactitud de fins a un 2%, tot i que en la majoria dels comptadors actuals no arriba a un 0,01%. Doncs aquest 2%, per un consum típic de 200 kw/h suposaria un increment de 27,52 euros al rebut de la llum, i un total de 164 milions d’euros a tot el país.

I quin cost tindria si no tinguéssim mesures exactes? Doncs s’ha calculat que una desviació d’un 0,05% pot arribar a significar 581 milions d’euros del PIB.