París es blinda.
Comerços i locals de la capital francesa es protegeixen per les concentracions d’avui.
Aquesta rotonda als afores de Rouen, la capital de Normandia, sortint de l’autopista A13, és un microcosmos que ajuda a comprendre la revolta de les armilles
grogues. Una desena d’activistes, homes i dones, majoritàriament jubilats, posen barreres i filtren el trànsit. Són aquí des del 17 de novembre. Fan torns. Han muntat una carpa per arrecerar-se de la pluja i disposen de termos de cafè. Els conductors toquen el clàxon en senyal de solidaritat. “Gràcies a aquest moviment hem recuperat una certa fraternitat –afirma l’Alain, exelectricista industrial, de 66 anys–. Deixarà un rastre enorme. Al matí la gent ens regala croissants”.
La insurrecció més genuïna de les armilles grogues es desenvolupa a les rotondes, a prop dels grans centres comercials, als peatges de les autopistes. Són checkpoints gairebé sempre pacífics. La ràbia,
la colère (concepte omnipresent), va per dins, un malestar social covat des de fa temps que ha provocat episodis molt violents com els que es temen de nou avui a París.
Les rotondes són àgores, llocs de tertúlia. Serveixen per a anàlisis geopolítiques improvisades de persones que no han estat mai escoltades, que reivindiquen dignitat i respecte. Es nota que han interioritzat certs missatges populistes, arguments simples, en blanc i negre, de bons i dolents, típics dels extrems polítics.
En Lionel, de 65 anys, exempleat en el transport marítim, explica que va cotitzar durant 44 anys i que la seva pensió no fa sinó disminuir, pels impostos. “He perdut uns 600 euros a l’any –es queixa–. Això repercuteix en les meves vacances, en els regals que puc fer als meus nets. Soc aquí per ells. Si això continua així, treballaran tota la vida i després no els quedarà res”. –Què n’opina, de Macron? –És incapaç d’escoltar el poble. El Govern ha abordat el problema amb total menyspreu. No havia passat mai a França.
L’Alain va votar Macron, però està molt decebut. “Ja no confio en els polítics ni en els sindicats, en ningú”, diu. “El que passa s’està coent des de fa trenta anys –agrega–. L’ecotaxa ha estat la gota que fa vessar el got, la gent n’està tipa. Les portes estan tancades per a la joventut. Li sembla normal que hi hagi joves dormint als cotxes perquè el sou no els arriba per pagar el lloguer?”.
El més jove del grup es diu Axel. Té 23 anys i treballa en el reciclatge de paper i cartró. Des de fa dues setmanes fa veure que està malalt per poder ser a la rotonda. “Molts ho fan, també els policies, perquè es neguen a pegar a la gent”, intervé en Gérard, de 68 anys. La reflexió política de l’Axel el porta fins a la Xina. “Imagini’s que els xinesos paguen més barata la mantega francesa que nosaltres, amb transport inclòs, i tot pels impostos”, denuncia. El drapaire té molta informació al cap i la va deixant anar. Pensa que França s’equivoca amb l’ecotaxa “perquè només som responsables del 0,9% de la pol·lució mundial i països que contaminen molt més no fan res”. “Se’ns priva de la llibertat de conduir –conclou–. El lema de la República és llibertat, igualtat i fraternitat. Per mi llibertat significa també la llibertat de tenir un cotxe i de poder conduir cap a la feina”.
En Gérard adverteix que els vehicles elèctrics són una falsa solució ecològica, a causa de les bateries de liti. “En vaig veure un reportatge a la tele –s’escandalitza–. Els que treballen a les mines mo-
EL DRET A SER ESCOLTAT La revolta es fa a les rotondes i als peatges, convertits en àgores i tertúlies
UN MÓN DE BONS I DOLENTS Els missatges populistes han estat interioritzats pels activistes