No tothom serveix per a tot

AWoody Allen el van declarar inútil per a l’exèrcit, així que en una ocasió va dir que, si hi hagués una guerra, només serviria d’ostatge. No tothom val per a tot. Això ho sap qualsevol cap de personal d’una petita empresa, però sovint s’oblida en la política. No aniria malament que els membres d’un govern passessin una selecció prèvia per mostrar les seves habilitats.

El conseller d’Interior, Miquel Buch, que va ser un bon alcalde, no està tenint sort com a responsable dels Mossos. Al seu dia va prescindir d’alts càrrecs que havien aconseguit unir el cos en els mesos difícils de l’aplicació del 155, després ha vist com els policies catalans se li manifestaven massivament pel centre de Barcelona demanant dignitat, respecte i deixar de ser un instrument polític. Per no parlar del trist paper el dia que els CDR van estar a punt d’entrar al Parlament amb la complicitat del poder polític: només el sentit de responsabilitat dels comandaments dels Mossos va permetre que se salvaguardés la institució catalana que representa la voluntat popular. L’últim capítol d’aquest encadenament de despropòsits va succeir divendres, dia de la Constitució, després de dues concentracions a Girona i Terrassa en què els Mossos van haver d’intervenir. No es van saltar cap protocol, ni va passar res rellevant, però una diputada de la CUP va resultar ferida lleu en una mà per l’impacte d’un foam. Res greu, fins que el president de la Generalitat va tenir coneixement dels fets a 1.500 quilòmetres de Barcelona (era a Ljubljana) i va donar quatre dies a Buch per reformar Interior després de les càrregues policials. Per acabar-ho d’adobar, el conseller va dir precipitadament a la ràdio que algun policia s’havia extralimitat i que no li tremolaria el pols a l’hora de prendre mesures. El que podia ser una tempesta en un vas d’aigua, pot acabar sent la tempesta perfecta. Curiós país el nostre, els polítics del qual donen més credibilitat als CDR que a la seva policia.