Arthur Walther
DIR. DE LA WALTHER COLLECTION
La Walther Collection, fundació dedicada a la investigació, exhibició i difusió de la fotografia, presenta a Barcelona Estructures d’identitat, una selecció de 200 imatges dels seus fons que recorre la història del retrat.
Seydou Keïta (Mali, 1921-París, 2001) va ser un dels grans retratistes de la segona meitat del segle XX. I sens dubte un dels més sensibles i subtils. Pel seu estudi de Bamako, muntat al pati de casa seva, van desfilar comerciants i polítics, joves parelles i colles d’amics, estudiants i dones migrants de zones rurals als quals va immortalitzar amb quincalles i ulleres sense vidres, plomes estilogràfiques, rellotges que feia molt que havien deixat de funcionar i espectaculars túniques florides o vestits d’estil europeu, posant amb ràdios, motos, automòbils, bicicletes o màquines de cosir... Els deixava triar com posar –un peu sobre una cadira, la mà al maluc, un dit sobre la templa– i l’attrezzo amb què volien compondre el seu personatge. Es posava a la seva pell i somiava els seus somnis, lliures per triar la seva pròpia identitat cosmopolita en uns anys, els cinquanta i seixanta del segle passat, en els quals Mali aspirava a fer-se un lloc al món i caminava sense complexos cap a la seva pròpia llibertat.
Seydou Keïta és un dels fotògrafs de l’exposició Estructures d’identitat, a la Fundació Foto Colectania, que explora com ens presentem a nosaltres mateixos i davant la societat. Com fotògrafs de diferents cultures i períodes històrics han utilitzat les imatges per afirmar o desafiar els estereotips socials, particularment aquells construïts al voltant de les nocions de raça, gènere, classe i nacionalitat. Si Keïta va crear les imatges dels seus models a través del posat, el disseny i els accessoris, el nigerià JD ‘Okhai Ojeikere (19302014) va passar quaranta anys documentant l’àmplia varietat de pentinats de les dones del seu país, trenes i estructures escultòriques, que més enllà del seu impacte estètic amaguen una multitud de missatges i significats: poden marcar ocasions especials com ara casaments i aniversaris, però també denotar una família o regió en particular, o l’adscripció a un determinat moviment polítics o artístic. I el camerunès Samuel Fosso, que actualment viu entre Nigèria i França, construeix a African Spirits una aclamada sèrie d’autoretrats ficticis en els quals, partint de velles imatges trobades en revistes i diaris, assumeix el rol d’alguns dels líders mundials dels drets civils i l’alliberament panafricà, des de Malcom X i Nelson Mandela, a Martin Luther King, Patrice Lumumba o Angela Davis.
Cadascun dels fotògrafs reunits a Estructures d’identitat mereix una exposició pròpia i en conjunt ofereixen una fascinant panoràmica de l’evolució del retrat des del 1840 fins a l’actualitat, a través de les obres de la Walther Collection, una de les més importants del món, amb doble seu oberta al públic a NeuUlm (Alemanya) i Nova York. Fundada pel col·leccionista germano-nord-americà Arthur Walter, compta amb un fons de 3.000 originals i abasta un impressionant arc geogràfic, especialment de zones d’Àsia, Àfrica i Alemanya. L’exposició arrenca amb El
rostre del nostre temps, un projecte èpic d’August Sander (Alemanya, 1876-1964) que a començaments del segle XX es va embarcar en la missió de retratar la societat alemanya partint dels seus diferents arquetips: savis, camperols, ballarins, industrials, aturats o discapacitats. I al costat de fotografies d’autors desconeguts, des d’àlbums familiars a fitxes policials, figuren autèntiques icones de la fotografia com la sèrie de Richard Avedon La família (1979), en la qual, comissionat per la revista Rolling Stone, va construir un implacable mosaic dels homes i dones que en aquell moment constituïen l’elit política, mediàtica i corporativa dels Estats Units.
La identitat de gènere és un altre dels temes que aborden els fotògrafs, com l’activista visual sud-africana Zanel Muholi, que denuncia la invisibilitat i intolerància que pateixen les lesbianes i transsexuals del seu país, malgrat estar permès el matrimoni entre persones del mateix sexe.
La mostra explora com els fotògrafs han utilitzat les imatges per afirmar o desafiar els estereotips socials