L’ordre i el futur
La tasca dels Mossos d’Esquadra en el control de les manifestacions; i la designació de Barcelona com a capital europea de la mobilitat.
JA fa un quart de segle que els Mossos d’Esquadra van iniciar el desplegament com a policia de Catalunya, i en fa deu que el van completar. Ara tenen uns 17.000 agents, la tasca dels quals és garantir l’ordre públic i la seguretat ciutadana, defensant els drets i les llibertats de tots els catalans. L’activitat dels Mossos, com la de qualsevol altra gran col·lectiu, pot registrar errors o excessos. Però, en general, la seva professionalitat està acreditada, i els mecanismes per corregir irregularitats en la seva tasca funcionen d’ofici.
Tenint en compte això, va sorprendre ahir el to de la reacció del president de la Generalitat, Quim Torra, després dels desordres que es van produir dijous a Girona i Terrassa. A les dues localitats els Mossos es van haver de comportar amb alguna contundència per complir el seu mandat, que consistia, principalment, a evitar que uns autodenominats grups antifeixistes –en els quals es barrejaven antisistemes i independentistes– arribessin a les mans amb grups dretans, entre els quals Vox, que es manifestaven, amb el preceptiu permís, a favor de la Constitució. Segons Torra, algunes imatges dels xocs no es corresponien “amb una policia democràtica”, motiu pel qual va instar Miquel Buch, conseller d’Interior, a fer canvis a la cúpula dels Mossos en el termini de quatre dies.
En aquests incidents hi va haver ferits, entre ells una quinzena d’agents i desenes de manifestants, entre els quals la diputada de la CUP Maria Sirvent va rebre l’impacte d’un projectil viscoelàstic (la munició, menys lesiva, substitutòria de les bales de goma), que li va produir inflor a la mà esquerra. Per aquesta raó, la CUP va exigir la dimissió de Buch, que ahir va declarar que no li tremolaria el pols a l’hora de fer fora agents antiavalots dels Mossos.
És desitjable que s’aclareixin els fets i, si hi va haver excessos, que se sancioni d’acord amb els protocols vigents l’agent o els agents que els van cometre. Una altra cosa seria modificar la cúpula dels Mossos, com va suggerir Torra. Perquè els Mossos van complir amb la missió encomanada, evitant enfrontaments més greus. I perquè està per comprovar que el seu comportament fos en conjunt inadequat.
El president Torra ja va cometre una greu imprudència el primer d’octubre quan va animar en públic els CDR a “apretar”. És a dir, quan va convidar els qui aquell dia havien paralitzat l’activitat ciutadana a participar en altres accions en les quals potser podrien acabar enfrontant-se als Mossos. No coneixem altres països del món occidental on el màxim responsable de l’Administració pública es posi del costat dels que planten cara o ataquen la policia –dijous, llançant-li tanques de seguretat, cadires, pedres, etcètera– en lloc de donar-li suport com és el seu deure. Amb aquest precedent, Torra faria bé d’extremar el zel quan parla sobre els Mossos. No hauria de continuar abonant la impressió que no és al seu costat; o que creu que actuen bé quan reprimeixen els excessos d’uns però actuen malament quan reprimeixen els d’altres. La situació ja està molt caldejada. S’acosten dates com la del Consell de Ministres a Barcelona del 21-D, o de diverses mobilitzacions de protesta, que seran molt exigents per als Mossos i davant les quals el president de la Generalitat ha de dedicar-se a asserenar els ànims, en cap cas a tensar-los. Les jornades que s’acosten són de risc i no admeten més imprudències.