Pisos pels núvols
Els immobles adquirits a l’estiu costen un 7,2% més que fa un any
Segons les darreres dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, la pujada del preu de l’habitatge guanya força, especialment n el mercat de segona mà.
La pujada del preu de l’habitatge guanya força, especialment en el mercat de segona mà. Segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre juliol i setembre, comprar un habitatge costa un 7,2% més que en el mateix període de l’any anterior. En el cas dels immobles de segona mà, l’accelerament és encara més fort –del 7,3%–, el principal increment des d’abans de l’esclat de la crisi econòmica, el 2007.
El valor dels habitatges –nous i de segona mà– no ha deixat de créixer en els últims quatre anys. Una tendència a l’alça que també es veu quan només es té en compte l’evolució del valor de compravenda inscrit en les notaries per als immobles de segona mà.
Catalunya i Madrid encapçalen el progressiu augment del preu en el mercat immobiliari, després de l’enfonsament per la recessió. En el tercer trimestre d’aquest any, el preu de l’habitatge a Catalunya va augmentar un 9,1% respecte a dotze mesos abans (la pujada va ser del 9,2% entre les cases venudes de segona mà). Pel que respecta a Madrid, la pujada interanual va ser de l’11,8% entre els habitatges de segona mà (10,9%, en total). Des de principis de l’any passat, els preus immobiliaris a Madrid estan creixent a dos dígits. A l’encariment dels darrers mesos del parc d’habitatges a la venda en els dos territoris s’afegeix la pressió que també està experimentant el lloguer, tant a Barcelona i Madrid com a les seves respectives àrees metropolitanes. Una situació que complica en general l’accés a l’habitatge i posa en perill, per a importants col·lectius socials, sobretot, els joves i els treballadors amb els sous més baixos, decisions com l’emancipació, formar parella o tenir un fill.
L’estadística de l’INE, basada en el 95% de les operacions de compravenda registrades en un trimestre, posa en relleu, a més, l’increment experimentat a les Balears (la taxa interanual arriba al 7%). Així mateix, respecte al trimestre anterior ha avançat 3,7 punts percentuals, amb una pujada més accentuada que Madrid (3,3%), Múrcia (2,5%), Astúries (2,4%), Catalunya (2,3%), així com la mitjana estatal, situada en el 2,2%.
Pel que respecta a l’habitatge nou –amb un pes força petit sobre el conjunt de compravendes que s’efectuen–, la pujada del tercer trimestre va estar en la mateixa línia, però va ser una mica més suau. Per tant, els preus dels immobles per estrenar van pujar un 6,1%, en comparació amb el mateix període del 2017.
Cal veure fins on continuarà encarint-se l’habitatge i durant quant de temps es prolongarà la tendència a l’alça. Fa unes setmanes, la societat de taxació Tinsa estimava per al 2019 “un creixement sostingut” del valor mitjà dels habitatges d’entre el 5% i el 7%. En tot cas, puntualitzaven que, “fora de les principals àrees metropolitanes i dels territoris costaners i insulars, els preus continuen estables en nivells mínims, mostrant potser tímides variacions positives. Fins i tot dins de municipis, la diferència entre districtes o barris és sovint substancial”.
L’índex de preus d’habitatge dissenyat per l’INE acumula una pujada mitjana de 20 punts enfront del nivell de referència del 2015. A Madrid, l’increment des d’aleshores és d’un 36,6% i a Catalunya, del 30%. En canvi, és mínim en comunitats com Extremadura (4,7%), Castella-la Manxa (4,9%), Astúries (7,7%) o Múrcia (7,8%).
Fa onze anys, en el tercer trimestre del 2007, el preu de l’habitatge de segona mà encara creixia un 7,5%. Tot i això, ja es percebien els primers indicis de la pèrdua de puixança que acabaria amb l’esclat de la bombolla immobiliària. A començaments del 2007, la taxa interanual recollida per l’INE era un puixant 13% i va passar a terreny negatiu en tot just un any –el cost de la segona mà va caure en el primer trimestre del 2008 i l’índex conjunt tan sols tres mesos després–. Els preus de l’habitatge de segona mà no van tornar a ser positius fins al 2014.
AL CAPDAVANT El principal encariment té lloc a Madrid (11,8%) i Catalunya (9,2%)