Macron i la globalització són a la diana dels que protesten
ren abans de fer-ne quaranta”.
Al costat de Rouen hi ha SaintÉtienne-du-Rouvray, una localitat de 30.000 habitants que va ser notícia mundial, el juliol del 2016, quan un sacerdot octogenari va ser degollat, en plena missa, per un comando gihadista. En aquesta ciutat han estat molt actives les armilles grogues. “El moviment aquí té molta arrel obrera –comenta Édouard Benard, portaveu de l’alcaldia–. Hem patit la desindustrialització. Va tancar una fàbrica de Kimberly-Clark, que produïa els kleenex, i una refineria”.
Benard destaca que “hi ha molt imaginari revolucionari en la protesta”. “L’altre dia vaig passar per un filtre i, com que no duia l’armilla groga, un em va dir si m’agradava pagar el vestuari de la Madame Pompadour parisenca –recorda–. S’han fet comparacions, al meu parer exagerades, amb les jackeries (revoltes camperoles, a l’edat mitjana). Però és veritat que hi ha aquell imaginari revolucionari i es canta La marsellesa”.
El rebuig del poder, encarnat sobretot en Macron, i de la globalització, són elements comuns en totes les converses amb les armilles grogues. La Sonia, de 36 anys, la trobem en un peatge de l’A13, entre Rouen i París. Està molt excitada. El seu llenguatge és radical. Reconeix que a les presidencials va votar “Marine (Le Pen)”, però ara no confia ni en ella. “Ja no em crec ningú –sosté–. Tots estan en el mateix sistema i són còmplices”. “Cal desallotjar-los tots, també els periodistes, que es riuen de nosaltres –prossegueix la Sonia–. Cal destruir-ho tot per després refer el país. Vull que el poble prengui el poder i s’alliberi d’aquesta casta”.
–Pensa que la Unió Europea és el problema? –El problema són les finances. –I Macron? –No és a prop del poble. És la puta del poder. Fa el que li diuen. Defensa els interessos de les finances. Hollande ja va començar a destruir França. Macron ho ha accelerat.
Abans d’acomiadar-nos, la Sonia admet una contradicció personal: “Començaré a treballar dilluns... en un banc, per desgràcia. 1.500 euros nets al mes”.
També a Normandia, a la localitat costanera de Port-en-Bessin, al costat de les platges del desembarcament aliat del 1944, els pescadors de les coquilles de SaintJacques (vieires) se solidaritzen amb les armilles grogues, però estan en plena temporada de pesca d’aquest mol·lusc tan apreciat i no tenen temps d’anar a manifestarse. Sí que temen pel seu gasoil, ara subvencionat. Estan cansats de lluitar. Fa poc van lliurar un nou episodi de la seva periòdica guerra amb els pescadors britànics.
Mentre obre vieires amb un ganivet, al mercat local, i separa la carn de la closca, l’Eric, de 47 anys, filosofa sobre els problemes del món. “El que està en joc va més enllà de França –assegura–. Acceptem patir la globalització o tornem als valors del territori? No dic proteccionisme però sí tornar el poder als territoris. Aquí ja només es pot treballar per a multinacionals”.
L’Éric és molt escèptic sobre la Unió Europea. “Els últims països que s’hi van incorporar, com ara Txèquia, potser mantenen el somni europeu. Però nosaltres tornem d’aquell somni. Sabem prou bé que ja no tenim el control i són les multinacionals les que ens governen. –I Macron? –L’hem de fer fora, redactar una Constitució ciutadana i redistribuir la riquesa. –Va votar per ell el 2017? –Fa vint anys que no voto. Em nego a votar pel mal menor.
SOLUCIONS RADICALS “Cal destruir-ho tot per després refer el país”, afirma una activista
FARTS DE LA POLÍTICA “Em nego a votar pel mal menor”, diu un pescador que fa vint anys que s’absté