El PSOE llança des de la Moncloa una ofensiva contra el pacte de PP, Cs i Vox
La Moncloa retreu que converteixin Andalusia en “el bressol de la ultradreta”
El desastre electoral a Andalusia és una dura clatellada per al Govern central i per a tot el PSOE, ja que malgrat que els socialistes continuen ocupant la primera posició perdran gairebé amb tota seguretat la presidència de la Junta. Però Pedro Sánchez sempre intenta convertir les crisis en oportunitats, i considera que el “consorci tripartit” entre el PP, Ciutadans i Vox –un acord que és imprescindible per desallotjar el PSOE del poder després de 36 anys–, li permetrà ocupar tot l’espai del centre i de la moderació política davant les pròximes cites del calendari electoral.
Encara en espera de l’acord que segellin el PP, Cs i Vox per governar Andalusia, el Govern espanyol i el PSOE ja van dissenyar el seu nou discurs electoral durant la funesta nit electoral, vinculant al que fins aleshores denominaven “les dues dretes, la blava i la taronja”, amb referència a les formacions de Pablo Casado i Albert Rivera, amb l’emergent partit de Santiago Abascal, al qual titllen d’“ultradretà” i amb un “ideari inconstitucional”.
El Govern central i el PSOE aplicaran ara contra Casado i Rivera la mateixa estratègia que el PP i Cs van desplegar contra Sánchez, a l’acusar-lo d’estar “agenollat” davant els independentistes catalans, amb qui tindria firmats “pactes ocults”. El ministre de Foment i secretari d’organització de Ferraz, José Luis Ábalos, reitera des del diumenge que “és fals” i que el PSOE “no té cap acord amb els independentistes”. Aquesta afirmació, subratllada fins a l’extenuació pel PP i Cs, “respon a la propaganda, no a la realitat”, segons Ábalos. Però el PSOE ha patit en pròpia carn, amb la seva caiguda a Andalusia, l’èxit d’aquesta “propaganda” que ara també temen que els passi una onerosa factura electoral alguns dels presidents autonòmics socialistes que opten al maig a la reelecció.
Ull per ull. La mateixa portaveu del Govern espanyol, Isabel Celaá, va aprofitar ahir l’altaveu de la Moncloa, amb el que cada divendres informa dels acords del Consell de Ministres, per disparar un explícit discurs partidista. Així, va afirmar que el PSOE andalús va ser el “clar vencedor” a les urnes, aconseguint més d’un milió de vots, per la qual cosa Susana Díaz “està legitimada per defensar la seva candidatura a la presidència de la Junta”. I a continuació, va qüestionar que el PP i Cs “s’arroguin el dret” a presidir el govern andalús. La irrupció de Vox, va afegir, va ser “una sorpresa”. “Però la sorpresa seria encara més gran si el PP i Cs pretenguessin buscar el seu suport”, per aconseguir les regnes de la Junta. “Hem estat l’últim país d’Europa que ha patit l’impacte de l’extrema dreta, però podem ser el primer en el qual els partits de la dreta siguin capaços de donar suport a la ultradreta”, va advertir, perquè això su- posaria “una clara amenaça contra la qualitat democràtica” d’Espanya. Això, va insistir, seria inconcebible a Alemanya o a França, on va assegurar que tenen establert “un cordó sanitari per no blanquejar la ultradreta. “La democràcia ha de vèncer a la por, i a Andalusia s’ha de promoure un govern constitucionalista i europeista”, va dir. I va instar a “evitar que Andalusia es converteixi en el bressol de la ultradreta”.
Celaá, sobre aquesta qüestió, va assegurar que la diferència entre el suport que l’independentisme català va donar a Sánchez i el que l’extrema dreta pugui oferir al PP i Cs és “enorme”. “No és el mateix una moció de censura, on no es va negociar res, que una negociació per
La votació del pla de dèficit un altre cop al Congrés posarà a prova la posició del PDECat i ERC davant els comptes
aconseguir la presidència de la Junta, on per tant hi haurà cessió mútua”, va justificar.
El Consell de Ministres, d’altra banda, va tornar a aprovar ahir els mateixos objectius d’estabilitat pressupostària –amb un dèficit d’un 1,8%, que permetria 6.000 milions d’euros més de despesa– que ja va rebutjar el Congrés al juliol. Es tracta d’un tràmit al qual obliga la llei d’Estabilitat i que el Consell d’Estat va recomanar tornar a portar al Parlament com a pas previ a la presentació del projecte de pressupostos per al 2019 que el Consell de Ministres aprovarà a mitjans de gener. La majoria absoluta del PP al Senat tombarà aquest nou pla de dèficit, però la seva votació al Congrés, prevista per a aquest mateix mes de desembre, servirà com a termòmetre de la posició d’ERC i el PDECat abans que se celebri el debat de les esmenes de totalitat dels pressupostos. Al juliol, els partits independentistes catalans es van abstenir davant aquest nou pla de dèficit ja que ni tan sols Units Podem no va votar-hi a favor, la qual cosa va suposar la primera ruptura de la majoria de la moció de censura que va portar a Sánchez a la Moncloa.