La Constitució del 1978: vigència i futur

Avui Espanya és més bon país per viure-hi, és més bon país per néixer-hi, com ho és Catalunya

Dilluns 3 de desembre la Delegació del Govern a Catalunya va organitzar l’acte de commemoració dels 40 anys de la Constitució espanyola, en el qual vam tenir ocasió de dialogar sobre la vigència i el futur d’un text que és, sens dubte, el més important de la nostra història, a més del que ha gaudit de més vigència i el que ha permès una millor i més gran modernització d’Espanya.

Han estat 40 anys de construcció d’un espai comú de convivència i progrés. 40 anys de treball incansable per fer d’Espanya una democràcia moderna, avançada i líder en drets i llibertats. Un espai de convivència que ha estat possible gràcies a les virtuts d’un text que ha proporcionat el període d’estabilitat i creixement més important de la nostra història moderna, no només per al conjunt d’Espanya i els seus ciutadans i ciutadanes, sinó també, i especialment, per a Catalunya i els catalans i catalanes.

En una època en què els populismes, els nacionalismes exacerbats i les opcions polítiques d’extrema dreta han irromput de ple en la nostra societat alimentant discursos que posen en dubte totes les conquestes socials aconseguides i que plantegen sense miraments un retrocés en el nostre sistema de drets, llibertats i garanties, hem de reivindicar més que mai la política feta des del diàleg, el pacte i l’altura de mires adaptant el nostre contracte ciutadà a les exigències d’una societat canviant. És per això que defenso que la millor manera d’homenatjar la Constitució és dialogar sobre la seva vigència i el seu futur, ja que en la seva vigència estan les bases de la renovació del pacte ciutadà. Cal recordar com va ser possible posar fi a 37 anys de dictadura gràcies a la tenacitat de tota una societat que va voler obrir una nova etapa. Convé tenir en compte no només el pacte constitucional i la feina àrdua que va comportar, sinó també el compromís ciutadà i el suport molt majoritari que va suscitar a Espanya i, especialment, a Catalunya.

És des de la vigència que convé parlar de futur. D’un futur en què recuperem entre tots i totes les noves i fortes majories al voltant de les renovades prioritats. Un futur amenaçat pels reptes del canvi climàtic, el racisme, el populisme i la insolidaritat, que cal dissenyar enfortint els principis democràtics i la convivència. I fer-ho en un entorn nou, com el que proporcionen les noves tecnologies de la informació i les xarxes socials, que configuren noves formes de relació i convivència.

Avui Espanya és un país millor per viure. És un país millor on néixer. Com ho és Catalunya. Millor que fa 40 anys. Queden pendents molts reptes per abordar i resoldre, especialment quant a les desigualtats, la pobresa, la discriminació i l’arquitectura institucional i territorial, però el progrés dels últims 40 anys ha estat possible en bona part pel sistema emanat de la Constitució i la tenacitat d’una societat disposada a tenir un futur millor.

És per això que sempre són ben rebudes les iniciatives encaminades a dialogar, a repensar nous i comuns punts de trobada i a treballar sobre un marc de convivència més bo, mentre aquestes iniciatives se suscitin des de la lleialtat institucional, la voluntat d’acord i el desig d’allargar la vigència de la Constitució, blindant drets ja conquerits i garantint que no hi hagi passos enrere en la seva defensa.