Francesc Granell Constitució, Andalusia i democràcia
Aquest 6 de desembre s’ha complert el 40è aniversari de la Constitució espanyola, just quatre dies després que s’hagin celebrat eleccions autonòmiques a Andalusia.
Malgrat la intoxicació que sustenten alguns obstinats a dir que la Constitució va ser un desastre per una suposada pressió dels hereus del franquisme, em sembla evident –i així ho he explicat en conferències que se m’han encarregat a l’estranger per copiar el model espanyol de transició des de la dictadura fins a la democràcia– que la Constitució del 1978 no només va ser bona, sinó que va propiciar l’evolució d’Espanya cap a un sistema que ens va permetre entrar a la Unió Europea i aconseguir un desenvolupament econòmic que, si bé truncat per la crisi financera del 2007, ha permès que avui Espanya tingui estatus d’observador permanent al G-20.
Gràcies al sistema de llibertats que va establir la Constitució hi ha democràcia amb l’única limitació que no s’ha de vulnerar el que diu la nostra Carta Magna, en el ben entès que la mateixa Constitució preveu els mecanismes per revisar-la quan es disposi dels consensos exigits per a això.
La democràcia establerta per la Constitució té una bona reputació al món, per més que alguns la qüestionin i diguin que aquí hi ha presos polítics quan el que hi ha són polítics presos per no haver respectat els marcs legals establerts.
El desenvolupament de les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees durant aquestes últimes quatre dècades així ho prova, i s’acaba de repetir una vegada més a Andalusia amb els comicis celebrats el 2 de desembre, i el resultat dels quals han sorprès per la pèrdua de vots del PSOE i la potent irrupció de Vox.
Dit això, el que no em sembla correcte és la resposta de Podem als resultats electorals, que repeteix, una vegada i una altra, indiscriminadament, que els partits de dretes representen el feixisme, i que incita que certs grups, com els LGTBI, els immigrants irregulars o les feministes es llancin al carrer per deslegitimar algun element programàtic proposat pels partits vencedors a les eleccions.
Comprenc la frustració del PSOE per haver perdut 14 escons a les eleccions i d’Endavant Andalusia per haver perdut tres escons, cosa que fa impossible que la suma dels escons retinguts pels dos els permeti assegurar un govern d’esquerres, però el que em sembla totalment antidemocràtic i contraposat a l’esperit de la Constitució del 1978 és la reacció dels partits o grups que, amb aldarulls de carrer, ens intentin convèncer que els partits constitucionalistes que han guanyat les eleccions són, tots ells, partits feixistes i franquistes. Per més que algunes de les propostes programàtiques no els agradin. Em fa la sensació que els que mes critiquen la nostra exitosa Constitució i mes inciten a no respectar-la són els menys demòcrates.