Barcelona, capital europea de mobilitat
BARCELONA liderarà els pròxims set anys, prorrogables a set més, el desenvolupament d’un model de mobilitat urbana, un projecte europeu en què participen tretze ciutats europees, entre les quals Amsterdam, Copenhaguen, Hamburg, Hèlsinki o Estocolm, disset empreses com Seat, BMW, Siemens, Amadeus o Volkswagen i divuit universitats, entre les quals hi ha la UPC, University College London o l’Escola Politècnica Federal de Lausana. La designació, decidida dimecres passat per l’Institute of Innovation and Technology (EIT), té per objectiu actuar com un gran laboratori europeu de solucions sostenibles i eficients per als reptes que planteja avui la mobilitat urbana. El pressupost del projecte s’acosta als 1.600 milions d’euros.
Es tracta, sens dubte, d’una gran notícia per a la capital catalana. D’ençà que Barcelona va perdre l’Agència Europea del Medicament, fa tres anys, el comissionat per a la Promoció Econòmica de l’Ajuntament es va posar a treballar, juntament amb representants d’altres institucions, per constituir el consorci MOBILus (Mobilitat per a Espais Urbans Habitables), en què participen ciutats europees, centres d’investigació i universitats de primer nivell i empreses capdavanteres en automoció, mobilitat i tecnologia aplicada al sector. Una feina realitzada de manera discreta que va culminar dimecres amb la decisió a favor seu adoptada per l’EIT a Budapest, i la seu de la qual s’establirà, en principi, a les instal·lacions de Ca l’Alier, al Poblenou.
Barcelona té una gran tradició en el desenvolupament tècnic i la innovació de la mobilitat urbana. Per exemple, va ser la primera capital que es va dotar de l’anomenada ona verda, fa més de mig segle, per la qual els semàfors es posaven en verd a mesura que avançava la circulació, la qual cosa al seu dia va constituir una novetat molt celebrada. Una tradició que l’EIT ha tingut en compte, perquè els avenços en aquest sector han continuat implementant-se com, entre altres iniciatives, les superilles; la normativa que obliga les bicicletes a baixar de les voreres; la regulació dels vehicles de mobilitat personal; el desplegament de la xarxa octogonal d’autobusos o el desenvolupament del sistema de cotxes i motos compartides. És a dir, que Barcelona disposa d’un background del qual es poden beneficiar totes les ciutats europees. Però no és només això. La capital catalana obté amb aquesta concessió un reconeixement internacional que la pot beneficiar en les seves expectatives d’apostar per ser seu d’un sistema empresarial d’innovació i recerca.