Sandra Barneda El Sully i altres gossos corrents
La imatge del gos de Bush davant el seu fèretre va fer la volta al món i va commoure milers de persones que es van afanyar a penjar aquesta escena a la xarxa. El Sully, un labrador de gairebé tres anys, es va convertir en el símbol de la fidelitat i l’amor pur, després de la mort del que va ser el president número 41 dels Estats Units, George Bush, als 94 anys. No és l’única història de gossos que han dormit sobre la tomba dels seus amos morts o esperant-ne la tornada al llarg d’anys en el mateix punt on va passar la tragèdia. El més conegut va ser el Hachiko, un gos de raça japonesa que, després de morir el seu amo, durant nou anys va anar a l’estació de tren de Shibuya a la mateixa hora en què sempre es retrobava amb ell. La història es va fer tan popular al Japó que fins i tot en van fer una pel·lícula.
Aquestes escenes, com les mil i una imatges gracioses que omplen les xarxes amb les entremaliadures o genialitats dels cadells encisen fins i tot els menys animalistes, però serveixen de poc per continuar construint
No són pas pocs els gossos que a Espanya donen escalf a la llar i amor continuat, però que no reben el que es mereixen
un país cada cop més sensibilitzat amb la tinença d’animals de companyia, perfectament integrats a la societat i amb els seus propis drets.
Espanya continua tenint en aquest àmbit una de les lleis més retrògrades d’Europa. A finals del 2017, es va aprovar una proposició no de llei per canviar el règim jurídic dels animals i aconseguir que deixin de ser coses, simples mobles i passin a ser “éssers sentents”, però encara no s’ha recollit al Codi Civil. Seguim adorant, apostant per campanyes de conscienciació –“No a l’abandonament”–, però permetem abusos o ens posem la bena davant la violència reiterada d’animals com els llebrers, si em centro en els animals domèstics.
El Sully és un gos que ha ajudat un president dels Estats Units a passar els últims mesos de vida després de la mort de la seva dona, Barbara Bush. No són pocs els gossos que a Espanya ajuden a combatre la solitud i l’abandonament de la nostra gent gran. Ells donen escalf a la llar i amor continuat, però no reben el que es mereixen. Ser protegits en el nostre Codi Civil i que les ciutats s’adaptin també a ells.
S’acosta el Nadal i, amb ell, també els dies propicis a l’abandonament. Fa un parell d’anys, vaig iniciar una campanya #perrosaltren via Change.org per demanar a Renfe que permetés en els trajectes de llarga distància viatjar amb gossos de més de 10 quilos. Més de 150.000 persones van firmar la petició i encara no ens han respost, perquè des de les institucions hi continua havent passivitat i baixa consciència. Tenir unes lleis que protegeixin els drets dels animals ens encamina a una societat més justa alhora que complexa, on l’home deixa de ser omnipotent.
El gos de Bush, el Sully, va formar part de la desfilada de comiat del president fins al Capitoli. Va complir la missió d’acompanyar-lo fins al final perquè, com sol passar, ells ens porten avantatge en la partida. Tornarà als VetDogs per ajudar altra gent que pateix limitacions físiques i continuarà complint. Ells compleixen amb nosaltres, però nosaltres seguim incomplint. Necessitem que el conjunt dels poders públics i la ciutadania compleixin amb la dignitat i el benestar dels animals, dotats de drets propis i protecció.