Ha passat de moda ser sexi?
Els vells estereotips femenins s’esgoten: avui la sensualitat no va d’anar escotada
L’ últim any (el canvi va començar fa temps però l’acceleració ha estat brutal sobretot els últims sis mesos) molts dels vells estereotips femenins s’han acabat d’esfondrar. Tot és cíclic, però queda clar que si durant molt de temps la majoria identificava la paraula sexi amb una dona amb faldilles, talons, cenyida, de curt i escotada (però sense passar-se, per no caure en la vulgaritat), ara el paradigma és un altre de ben diferent. El nou sexi és vestir “més vaporós, llis, amb un toc bohemi i natural... Són poques les dones que es vesteixen com les Kardashian”, explica la dissenyadora catalana Laura Sors, que està despuntant precisament per la seva moda adaptada als nous temps.
Però d’on ve aquest canvi? És una etapa més dels girs que va fent la moda? Doncs sembla que no. Que ara va de debò, a causa de la successió de moviments que a poc a poc han anat empoderant realment la dona. Són actuacions com el #theREALcatwalk (la veritable passarel·la) que durant unes quantes temporades van fer la seva contra desfilada a Victoria’s Secret. O com el #ImNoAngel, sorgit també amb la idea de normalitzar la diversitat i “que totes les dones se sentin enfortides, fortes i boniques sense que cap mitjà de comunicació li dicti quins són els seus defectes i com ha de canviar”, tal com explica una vegada i una altra la model de talles grans Ashley Graham.
També ha tingut el seu efecte en aquesta “desexualització” dels estilismes la presència cada vegada més imponent del mercat de l’Orient Mitjà, que ha empès moltes marques a donar opcions a la denominada moda “modesta” (la que en- tén l’ús del hijab com a una cosa natural). Però queda clar que va ser l’huracà del #MeToo de fa poc més d’un any el que va sumar l’empenta definitiva. Amb la força del cas Weinstein i l’allau de denúncies posteriors als àmbits més diversos, les celebritats i la indústria de la moda han assumit que no tenen més remei que regir-se per estereotips més pròxims a la nova realitat que reclamen tant dones com homes.
“Ens trobem immersos en plena era #Postmetoo i es veu un canvi de valors que afecta directament els ideals estètics que determinen el grau de bellesa d’un home o d’una dona”, explica Marta Marín, professora d’Estètica de la Imatge a la facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Segons aquesta especialista, “els arquetips de bellesa masculina basats en la valentia, la fortalesa, el lideratge i l’èxit es desdibuixen i perden rellevància. I els de la bellesa femenina es mostren també volubles de manera que certs atributs com la delicadesa, l’afabilitat o la sensibilitat ja no són de rigor. Tots aquests valors s’hibriden, s’entrellacen i, de manera lenta i progressiva, no s’adeqüen a una qüestió merament de sexe sinó de personalitat”.
És com si s’anés acabant (o això sembla, a excepció d’algunes celebritats que no es rendeixen com ara Nicki Minaj o les Kardashian) l’abús d’ensenyar per ensenyar. Sembla que arriba el final d’aquella sexualització exagerada i aquella gratuïtat amb què s’exposaven els cossos femenins a la moda i a la pantalla i que, no ho hem d’oblidar, s’està denunciant des dels anys setanta com un indicador de desigualtat i abusos de la indústria. Ni al cinema ni a la moda ja no té gaire sentit continuar nodrint aquest enfocament. També ha quedat desfasat el naked
També ha canviat el concepte per a ells: un home pot ser molt sensible i segur d’ell mateix, tot alhora
dress (o que és el mateix, mostrar tants centímetres de pell com sigui possible) que arrasava fa només dos anys a la majoria de les catifes vermelles i on ara es veuen més pantalons que mai.
Les veus femenines que pugnen pel confort abans que la sensualitat s’han anat fent cada vegada més fortes i la moda (i les seves grans ambaixadores que són les famoses i les celebritats) han pres nota del canvi. Fins al punt que la mateixa Rihanna va apartar per unes hores les seves ànsies de provocació quan va llançar fa uns mesos la seva línia de roba interior (amb desfilada inclosa) apta per a totes les talles. I totes les races. Això sí, abans-d’ahir va trencar internet amb les seves fotos de promoció per animar les vendes nadalenques de la seva llenceria caracteritzada com una deessa tropical seminua.
Però el moment clau que confirma que la sensualitat va per un altre camí va arribar fa un mes escàs. Ni més ni menys que de la mà de Victoria’s Secret. A la passarel·la que va enaltir i va liderar aquell corrent d’exhibicionisme pur per molt de temps (mostrant el més vell dels estereotips: models amb ales que suggereixen que les dones perfectes haurien de ser, a més de guapes, dolces i bondadoses), va tornar a confiar en els seus àngels de mesures perfectes (amb els quals cada vegada se senten identificades menys dones), però va dissenyar per a elles looks molt més pausats. Menys transparències, menys puntes, menys provocació i un toc decididament esportiu (a la foto final hi havia malles i sostenidors esportius per primera vegada en la història de la marca) són les claus amb la que la firma pretén recuperar un mercat que se li estava escapant de les mans.
Marta Marín entén que hem redefinit el concepte sexi, però tant per a elles com per a ells: “Un home es pot mostrar segur de si mateix i ser sensible alhora. Una dona pot ser delicada i, alhora, ser extremament forta i exitosa. Els perfils rígids es desdibuixen i es preveu la possibilitat que hi hagi caràcters polièdrics, que presenten facetes múltiples que es revelen, de manera diferent, segons l’ocasió”.
Així hi ha celebritats que, com Rihanna, continuen en la seva línia de vestir ajustat i curiosament ho reivindiquen com un dret feminista (en anglès es diu bodycon, de body conscious, aquesta reafirmació d’exhibir el cos) i algunes marques (Saint Laurent en les seves propostes estiuenques presentades el febrer a la passarel·la de París, per exemple) que continuen tirant d’aquella exhibició que, avui dia, resulta gairebé impúdica. Però la majoria dels traços en aquesta època del post #Metoo, la moda i la sensualitat van per altres camins. Els aspectes més pudorosos, ratllant gairebé l’estètica de les monges, semblen tenir ara més força que ensenyar-ho tot.
A les seves col·leccions de la temporada primavera-estiu d’aquest 2019 que està a punt d’arribar, són molts, inclòs J. W. Anderson (director creatiu de Loewe), els que aposten amb força per aquest pudor màxim. Faldilles llargues, colls alts i absència gairebé total d’escots i provocació són la pauta del que ell defensa com la nova sensualitat. També Gucci, la firma que millor s’ha posicionat entre l’anhelat públic millennial amb les seves picades d’ullet geek, com la fins l’any passar supersuggeridora Versace (acabada de vendre a Michael Kors) s’han desviat del camí de la provocació tradicional amb siluetes oversize.
Més intents per apuntalar aquest canvi radical? En les seves desfilades per presentar les propostes estiuenques d’aquest nou any, Comme des Garçons va transformar els models en dinosaures. El francès Julien David els va posar caretes de gos per presentar la seva col·lecció com un “laboratori humà” i el belga Walter Van Beirendock els va vestir tots com uns porcs.