Impotència veïnal per la deixadesa i la delinqüència al Besòs
Alarma per les ocupacions d’habitatges on es compren i es venen objectes robats
Jordi Benito, veí del carrer Palerm des de començaments de la dècada dels seixanta, manifesta el seu neguit i impotència pel deteriorament del seu barri, el Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí, a causa d’un cúmul de factors: des de l’ocupació d’habitatges fins a la falta de manteniment de l’espai públic. Cinc pisos del seu bloc fa anys que estan ocupats il·legalment, i n’hi ha dos que van ser escenari, el 21 de novembre, d’una operació dels Mossos que va culminar amb la detenció de quatre persones acusades de receptació i d’una cinquena per un delicte contra la salut pública.
Benito explica que el seu edifici és un entrar i sortir de gent que col·loca objectes robats, des de telèfons mòbils fins a tauletes i fins i tot bicicletes, en alguns dels immobles usurpats, que també funEls cionen com a centres d’emmagatzematge i distribució d’articles destinats al top manta. El fet que alguns llogaters no paguin les despeses comunitàries sumat a punxades del fluid elèctric alimenten l’abandonament, que es tradueix en una sensació d’inseguretat. Benito, que és voluntari del pla de desenvolupament comunitari del Besòs i el Maresme, lamenta la falta de resposta per part de l’Ajuntament de Barcelona a les instàncies que ha presentat, en què documenta la creixent conflictivitat i deixadesa que regna a la zona.
El seguiment des del mes de juny d’un grup criminal integrat per delinqüents georgians que assaltaven domicilis en diferents punts de Catalunya va portar els Mossos d’Esquadra a set domicilis del barri, dos dels quals al carrer Palerm. Quatre dels seus ocupants, d’origen senegalès, van ser detinguts per tràfic amb material robat, i un cinquè, de Gàmbia, per estar en possessió de marihuana. Després de passar a disposició judicial, tots cinc van quedar en llibertat amb càrrecs. Els veïns comenten amb impotència que els han tornat a veure per l’edifici.
Mossos confirmen que aquest és un barri sensible, objecte de seguiment policial. Entre el material confiscat en aquesta operació hi havia 145 telèfons mòbils, 35 tauletes i ordinadors i 25 rellotges de luxe. Una part d’aquests objectes es van trobar als pisos del carrer Palerm, on també es van confiscar articles destinats al top manta.
Els veïns lamenten que alguns ocupes detinguts per receptació hagin tornat als pisos
Les usurpacions i la falta de manteniment causen problemes de convivència
Des dels Mossos insisteixen en la necessitat de denunciar els robatoris de mòbils aportant el codi IMEI. En aquest cas, ja s’han pogut començar a tornar cinc dels telèfons recuperats en aquesta operació, a més de dos portàtils.
Fonts de la Guàrdia Urbana de Sant Martí indiquen que “per les reiterades queixes dels veïns per fets delictius relacionats, sobretot, amb furts i robatoris amb violència, s’ha reforçat la presència d’agents al carrer”. Destaquen que les actuacions se centren en les proximitats d’establiments i d’entitats bancàries “per protegir-ne els usuaris, especialment gent gran, que són víctimes d’atracaments quan retiren els diners”. Així mateix, afirmen que han intensificat les inspeccions en comerços d’articles de segona mà per verificar-ne la procedència.
“Gairebé tots els blocs tenen ocupes. Això, sumat a la falta de manteniment de l’entorn, provoca problemes de convivència. Hi ha molts veïns que no s’atreveixen a denunciar”, constata José Manuel López, secretari de l’Associació de Veïns del Maresme. Chamchu Doha, mare de dos fills, és una de les víctimes de la por.
“Pateixo per la nena: té 14 anys i cada dia arriba sola de l’escola; el seu pare i jo treballem tot el dia. Això és un no parar de nois que venen a col·locar coses robades. De vegades ella ha de pujar corrent. N’estem farts. Això sembla El Corte Inglés de 24 hores, i els dies festius i caps de setmana encara és pitjor”, constata Doha, que fa 15 anys que viu al carrer Palerm. “Estem en terra de ningú; és una zona de Barcelona oblidada, és com si fos el traster de la ciutat.
A la inseguretat pels habitatges ocupats s’hi afegeix la falta d’atenció a l’espai públic; hi ha parterres que estan secs...”, indica López. En algunes vies la il·luminació escasseja. I tot i això, els apartaments turístics s’estan fent un lloc en aquest enclavament a la vora del mar.
El barri està dividit en dues zones, la del Maresme i la del Besòs, a quatre passos de la Mina. López detalla que en la primera “els veïns s’han rearmat; és gent de tota la vida i avisen ràpidament els Mossos. Per això les ocupacions es limiten principalment a les plantes baixes. En canvi, al Besòs els habitants no s’organitzen i és més fàcil que entrin als pisos. Pensem que hi ha una màfia de l’ocupació que es reparteix els edificis”.
López reitera la seva frustració pel silenci municipal. “Hem informat l’Ajuntament verbalment, els consells de districte i les audiències públiques, i també per escrit. També esperem que ens diguin si han fet el cens sobre els pisos buits”. Des de la regidoria del districte de Sant Martí, consultada per aquest diari, van declinar respondre a les crítiques veïnals per les ocupacions i el deteriorament de l’espai públic.
Jordi Benito afirma que si no han entrat en més pisos del seu bloc és per la implicació dels habitants. “Hi ha hagut intents, però som nosaltres els que vigilem; també avisem els bancs, que en són els propietaris”, indica al menjador del seu domicili amb la taula plena de còpies de les instàncies que ha presentat els últims anys.
La família de Benito va arribar a aquesta zona a començaments dels seixanta, als edificis aixecats pel Patronat de l’Habitatge per allotjar, principalment, famílies procedents de barraques. Amb el temps, explica Benito, més de la meitat dels veïns del seu bloc van haver de marxar perquè no van poder pagar la hipoteca, i cap al 2011 s’hi van començar a instal·lar persones dedicades al top manta i a la compra i venda d’objectes robats. “Des de la finestra veiem el moviment: porten mòbils, càmeres, tauletes, bicis... i quan surten compten els diners. També venen toxicòmans per vendre objectes”, detallen en Jordi i l’Antònia, la seva germana. Una de les pors és que la pressió policial a Ciutat Vella desplaci els consumidors de droga a aquest racó de Barcelona.
“És una llàstima que estiguem així; és un barri que m’agrada, tan multicultural; a la nostra escala hi ha llatinoamericans, marroquins, pakistanesos, a més dels ocupes”, afegeix Benito. Dels 24 habitatges de la seva finca, cinc estan ocupats i un sisè està protegit amb una porta blindada.
“Teníem molta il·lusió en aquest Ajuntament –declara Benito–, però ho tenen tot molt controlat, limiten la nostra participació. I això és una paradoxa, ja que deien que volien empoderar els veïns i ens estan tractant com nens petits”.