A l’Art Basel Miami
El fred àrid i sec de Madrid ha pogut amb mi. Tant és així que celebro el dia de la Constitució a la Ciutat del Sol, Miami. Una metròpoli en què la teva franquesa interior surt a la superfície tot just aterrar i la desimboltura de la seva gent et permet desencapotar el cap per sentir-te lliure en un entorn microclimàtic. Els seus carrers tenen gust hispà, i la seva catifa de iots sumptuosos s’estira al llarg d’una atraient badia. L’horitzó de Miami es compon d’un puzle de gratacels perfectament encaixat que decora un cel net i estrellat.
La meva tornada als Estats Units tenia una raó de pes: viure l’Art Basel. Quatre dies per gaudir de l’autèntica festa de la inspiració, la llibertat i l’expressió cultural. Durant aquest temps, la ciutat americana es converteix en un gran museu d’art contemporani, una fira que acull més de dues-centes galeries que exhibeixen el talent i la sensibilitat d’artistes de gran part del món. Col·leccionistes, aficionats, venedors, tot un gremi apropiat de Miami Beach a fi d’alçar la veu a través de la creativitat.
La moda i l’art estan agermanats. Dues disciplines que tenen per objectiu manifestar la interioritat més profunda, boja i sincera, tal com ens té acostumats Cavalli. Dijous, el gegant italià em va rebre tot just vaig trepitjar els Estats Units. Per davant m’esperava un sopar de gala en què vaig poder certificar, una vegada més, la inventiva fastuosa i l’estil més felí d’una casa que fa dècades que és protagonista de la indústria.
L’endemà, un sol enlluernador em va recarregar de vivacitat, i amb curiositat i certa intriga em vaig dirigir al Wynwood Art District, un barri sense prejudicis i centrat en la idea que ser un mateix és meravellós. Pels seus carrers passegen la multiculturalitat i la transigència. Músics i artistes de carrer embelleixen un camí atapeït de murals acolorits amb missatges reivindicatius i voreres pintades amb fraseologia reflexiva, la qual amb les seves paraules et dispara a la ment per quedar-s’hi. Em vaig quedar enlluernada amb la multitud de petites parades de decoració, bijuteria i moda. Una convenció de creació i amabilitat en què es prioritza, a part de l’art, el somriure i una originalitat desmesurada.
El tour artístic encara continua, i ahir vaig tenir el privilegi de degustar un brunch d’allò més desitjable en un enclavament de somni: la casa de la família Talavero-Osio. Una atmosfera estèticament sublim en què sents que l’art és una actitud davant la vida, i la seva col·lecció, una creença a què aferrar-se. Sens dubte uns dies en què he descobert el costat més passional d’una ciutat amb un esperit càlid i optimista.
La teva franquesa interior surt a la superfície tot just aterrar i la desimboltura de la seva gent et desemboira el cap i et fa sentir lliure