Anul·lada una adopció després de la gestació subrogada
El tribunal assenyala que la renúncia de la mare no és vàlida
L’Audiència de Barcelona ha denegat que la parella actual d’un pare adopti dos nens nascuts per gestació subrogada a Tailàndia, perquè no hi ha consentiment legítim de la mare biològica i no és vàlida la renúncia a drets abans del naixement dels nens.
Segons es desprèn de la sentència de la secció 18 de l’Audiència de Barcelona, l’any 2014 un home de nacionalitat espanyola va viatjar a Tailàndia amb la intenció de tenir dos fills mitjançant gestació subrogada amb una súbdita d’aquest país asiàtic. El naixement va ser inscrit en el consolat d’Espanya a Bangkok. Més endavant, ja a Espanya, la parella estable del pare va sol·licitar adoptar els nois, cosa que va denegar un jutjat de primera instància i que és el que ara ha ratificat el tribunal. Les raons principals són la falta de protecció dels drets de la mare biològica i que s’ha de prioritzar el benestar dels nens.
Un dels punts que es destaquen en la resolució judicial és la poca validesa dels documents presentats pel que fa a l’acord arribat a Tailàndia. Es tracta de les actes de naixement dels nens, que només presenten el segell de vist, però no estan legalitzats, com tampoc no està validada oficialment l’acta de consentiment de la mare en què accepta l’adopció.
El tribunal recorda que l’interès general del menor és “primordial” segons la convenció sobre els Drets del Nen de l’ONU, aprovada l’any 1978, cosa que s’ha de conjugar amb “el respecte a la dignitat i integritat moral de la dona gestant, evitar l’estat de necessitat en què poden estar dones joves en situació de pobresa, o garantir que no s’incorri en la mercantilització de la gestació i en últi- ma instància de la filiació”.
El sol·licitant de l’adopció va presentar al plet un contracte de gestació subrogada en el qual s’expressa que, tres dies després de donar a llum, la mare “atorgarà el dret de tenir la custòdia al pare i renunciarà a la pàtria potestat i acabarà la seva maternitat”; termes que segons l’Audiència xoquen amb la legislació espanyola i catalana, segons la qual aquest pas s’ha de dur a terme davant l’autoritat judicial i no es pot formalitzar fins a sis setmanes després del part. Una altra cosa, segons els jutges, seria un “consentiment prenatal” que no pot ser consentit pels tribunals. En aquest cas concret no consta “que s’hagi emès un consentiment lliure i informat, tant el que es refereix a les conseqüències de la seva renúncia al fill com als riscos per a la seva salut física i mental que es puguin derivar de la gestació”. Per tant, la renúncia de la mare és “contrària al nostre ordenament jurídic i, en conseqüència, nul·la de ple dret, de manera que està mancada d’eficàcia en la possible adopció posterior”.
Tampoc no és un cas d’adopció internacional, i encara que s’atribuís algun efecte legal a la inscripció registral de paternitat, no està “prou acreditat que la mare gestant va tenir l’oportunitat de ser escoltada, amb plenes garanties dels seus drets, i que la seva renúncia o consentiment a l’adopció ha estat deixada en llibertat i coneixement de les conseqüències presents i futures de la seva decisió per a ella i per als fills”.
L’Audiència de Barcelona també expressa que d’acord amb la jurisprudència espanyola, del Tribunal Europeu de Drets Humans i la Convenció de Drets del Nen, els menors seran inscrits “immediatament després del seu naixement” i “tindran dret des que neixen a un nom, a adquirir una nacionalitat i, en la mesura possible, a conèixer els seus pares i a ser cuidats per ells”, mentre que correspon a l’Estat “vetllar per l’aplicació d’aquests drets”. Si un país com Espanya “disposa que la filiació es determina pel part, haurà d’evitar que els nens siguin separats de les seves mares i vetllarà que siguin cuidats per elles”.
L’Audiència de Barcelona estima que els acords per a la gestació en el cas no són legals a Espanya