El rei dels llums de Nadal
L’alcalde de Vigo ha sortit a la palestra mediàtica per la seva aposta per situar la ciutat al mapa mundial durant aquestes festes
Per viure un Nadal autèntic hi ha destinacions més econòmiques que la de Lapònia i, encara que sigui més difícil concertar una cita amb el Pare Noel, a un se li pot encomanar igualment l’esperit d’aquestes dates gràcies a l’entusiasme de persones com Abel Caballero, l’alcalde de Vigo i responsable d’una de les campanyes mediàtiques més importants del país pel que fa a l’esperit nadalenc. I és que el màxim mandatari de la ciutat gallega ha sortit els últims dies a la palestra mediàtica gràcies a l’estratègia de “Nadal top” que ha preparat per a la seva ciutat. I per partida doble. En un primer vídeo ‘va amenaçar’ els alcaldes de ciutats com Nova York, Londres, París i Tòquio que “el bo i millor del Nadal” es quedava aquest any a Vigo. Posteriorment, i durant l’acte d’encesa de llums, Caballero va tornar a ser protagonista a les xarxes socials pel xou que va idear, una apoteosi lluminosa que passarà també a la història pel seu particular discurs en anglès amb frases per a la posteritat com “with de lights, with the music, very welcome everybody here”. Caballero no ha escatimat recursos perquè la seva ciutat llueixi. Potser el desig que “els llums de Vigo es vegin des de Mart” ha estat excessiu, però de ganes no n’hi falten. El pressupost d’aquest any ha pujat fins als 825.000 euros per il·luminar 350 carrers, 325 arbres – dos dels quals d’11 metres–, 1.000 arcs i set places, i els set mercats municipals. I com no podia ser d’altra manera, també l’arbre de Porta do Sol, de 31 metres d’altura. “Vigo ha ingressat el cost dels llums en una sola setmana”, ha repetit en més d’una ocasió l’alcalde.
I és que pel govern de Caballero aquesta apassionada decoració no és una despesa, sinó una inversió en comerç, restauració i en l’activació de la vida pública dels habitants de Vigo. “Vigo ha tingut sempre un estigma de ciutat industrial grisa, fins i tot conflictiva, per les grans protestes derivades d’aquest sector. L’alcalde ha aconseguit canviar el xip, promocionar la seva faceta més turística i competir amb A Coruña o Santiago”, assegura el subdirector d’El Faro de Vigo, Rogelio Garrido.
Abel Caballero (Ponteareas, 2 de setembre del 1946) s’ha convertit en un personatge popular a Espanya gràcies a unes accions apassionades i vistoses que li han reportat els últims anys una arèola mediàtica amb la qual sembla estar encantat. Decisions com impulsar a la ciutat el Dinoseto (un matoll amb forma de dinosaure), plantar una infinitat d’oliveres, instal·lar una rotonda amb llums led per veure els partits del Celta, instruir classes de zumba o deixar-se veure en públic ballant temes tan variats com
El Baile del Gorila de Melody o el modern Swish Swish de Katy Perry li han valgut per guanyar-se una popularitat insòlita a l’alcaldia a qualsevol ciutat espanyola. Caballero, que suma tres mandats a l’Ajuntament, va ser l’alcalde amb més percentatge de vot a tot Espanya en les últimes eleccions, i gaudeix d’una majoria absoluta històrica amb 17 dels 27 regidors (l’altra que hi va haver va ser del PP amb 15 regidors).
“Darrere de la superfície i l’aparença de Caballero hi ha altres raons que la gent no té en compte i que són claus per entendre l’ascens de l’alcalde”, assegura Garrido, que creu que quedar-se amb la cara més populista del mandatari “seria com dir que els de Vigo són una mica curts, i no és el cas”. El sanejament de comptes (Vigo té 153 milions de romanent de tresoreria) o la inversió en obra pública (en aquest moment la ciutat té obres en marxa per un valor de 180 milions d’euros), són algunes d’aquestes claus, segons el periodista. Però no són les úniques. “És un alcalde que està permanentment al carrer i a més l’únic dels que han ostentat el càrrec que ho fa sense escorta. Estar constantment exposat és un plus per a ell”, opina.
Garrido també considera que la seva independència política ha jugat a favor seu: “El 2013 va declarar Joaquín Almunia persona non grata per a la ciutat quan aquest era comissari de competències de la UE. Els últims anys Caballero ha aconseguit captar un vot transversal: des de la dreta més moderada fins a una part del nacionalisme. A l’alcalde, que va ser ministre de Transport, Turisme i Comunicacions entre el 1985 i el 1988 durant el govern de Felipe González, els sondejos de cara a les pròximes eleccions també li somriuen: segons La Voz de Galicia al maig repetiria resultats i l’oposició baixaria encara més. Malgrat que les enquestes no ho reflecteixin, sembla que el seu excés de visibilitat no té un cost polític per a un Caballero que, des de l’any passat, també presenta els concerts a la ciutat. L’últim, el de Maná el juliol passat, en què més de 30.000 persones el van aclamar. Fher, líder del grup mexicà, va reconèixer que era la primera vegada que veia com en un concert s’aplaudia un polític. “A Mèxic estem acostumats a pinches polítics”, va assegurar sorprès. Abel Caballero sembla gaudir més que mai en política, ja sigui sota els focus mediàtics o il·luminat per l’enllumenat d’un Nadal que l’ha erigit en principal defensor del viguisme. No és estrany que els cantants Tony Lomba i Elio Dos Santos li hagin dedicat la cançó satírica que es diu Vaya tío.
Caballero va ser l’alcalde amb més percentatge de vot a tot Espanya en les últimes eleccions