La tranquil·litat del derbi

Sempre que arriba un derbi el primer que faig és mirar cap a la banqueta. No per res, simplement per saber el pa que s’hi donarà. Ja compro que siguin partits emocionants i literalment calents. M’agrada sí, perquè és un derbi, però sempre que tot això vagi acompanyat de futbol. I, què voleu que us digui? Aquest cop quan miro cap a la banqueta estic tranquil. Perquè coneixentlo una mica puc intuir que la seva aposta m’agradarà. Amb algun matís, amb algun detall, esclar, però m’agradarà. I ho sé perquè no fa gaire, en una xerrada en què també hi havia el tècnic a qui s’enfrontarà avui, va deixar clares les seves conviccions futbolístiques; li deuen molt a un tal Cruyff. I això és una garantia.

Sense oblidar el que més m’agrada d’ell: que és una persona amb les idees clares, sobretot, futbolísticament. Una persona senzilla i pausada però ferma alhora que ha sabut guanyar-se tothom (vestidor, aficionats i diria que bona part de la premsa) en molt poc temps. Pels resultats, pel joc (el famós què i com) però també per la seva manera de fer: discret, poc amant d’estirabots i declaracions altisonants però efectiu. Molt efectiu. Tant que només cal mirar el seu currículum (sí, en equips més petits) per descobrir que es pot tenir confiança en els seus mètodes i la seva manera de fer.

I per si tot això no fos prou, encara té una altra virtut. I és que sent un derbi, és d’aquells tècnics que no crispa l’afició rival. No només pel seu elegant discurs a la sala de premsa, també (i no és un detall menor) perquè la casa del rival al derbi, també va ser casa seva i mai n’ha renegat. Al contrari, diria que sempre que pot en parla amb orgull. Per tot això ja tinc ganes de derbi a Cornellà. On avui aquesta persona s’asseurà al seu lloc, a la banqueta. Evidentment a la seva, la local. Perquè parlo d’ell. De Rubi. El tècnic de l’Espanyol avui i qui sap si algun dia, un futur tècnic del Barça. Ho veurem.