L’home que es divertia en el soroll
Després de marcar al PSV i al Vila-real, el defensa que ataca torna a Cornellà, l’estadi que va fer callar fa deu mesos
Va demanar silenci però li agrada massa el soroll. Va fer callar i van augmentar els decibels. La banda sonora oscil·la entre un western compost per Morricone i un documental de National Geographic. Només ell és capaç de mantenir la calma en plena tempesta i mala maror. És central i el centre de la diana. Per defensar-se, ataca. En tot incendi sap trobar la platja. Molt malament hauria d’anar perquè Gerard Piqué no fos protagonista avui a Cornellà-el Prat. Perquè guanyi o perquè no guanyi la grada la pot tornar a prendre amb ell. Una grada que en el passat ja li ha dedicat una cançó insultant cap a la seva família i unes pancartes de mal gust i masclistes. Però moltes vegades Piqué ha respost al camp amb gols, fins a sis a l’Espanyol: cinc al Camp Nou, un a Cornellà.
Però quin un. El va marcar a l’últim derbi i va moure un sagramental. Va ser a la sortida d’una falta. Va saltar més que Naldo i Víctor i va rematar de cap a la xarxa. Va evitar la victòria local. Per celebrar-ho es va emportar el dit índex a la boca. Gairebé va doldre més l’autor o la dedicatòria que el gol en si mateix i el resultat. Va ser el 4 de febrer del 2018. Avui Piqué torna a l’escenari del crim. Però quan el defensa trepitja Cornellà no se sap mai si és en condició de detectiu que imparteix justícia, de sospitós o de víctima.
Per ficar-se al paper, el barcelonista va començar a jugar el derbi diumenge passat. Ho va fer revivint el seu duel de fa deu mesos amb Gerard Moreno. Es van encarar, es van tocar la cara, hi va haver recriminacions, es van buscar les pessigolles i se les van trobar. Sense Moreno, el 3 del Barça estrenarà nova parella de ball amb Borja Iglesias, que ha heretat el 7.
Això sí, a Piqué no se’l pot acusar de ser oportunista o avantatgista, de parlar només quan ja sap que no li pot passar res perquè no tornarà a jugar al recinte periquito fins la temporada que ve. Al contrari. S’hauria de dir que li agrada caldejar l’ambient, posar-hi picant. “A veure si no són tanta minoria i aconsegueixen omplir l’estadi”, va dir el 2016 quatre dies abans d’anar a Cornellà a la Copa. Luis Enrique el va reservar, per si de cas. “L’Espanyol de Cornellà sempre ens ho posa difícil”, va deixar anar al gener, deu dies abans de jugar al RCDE Stadium, i després ho va ratificar en l’acte de la seva renovació, encara que Valverde el va corregir.
Ja són 23 derbis per al defensa central, tots com titular, tots sencers. Dimecres a la Copa va descansar per arribar en plenitud. “Està fent una gran temporada”, li reconeix Ernesto Valverde. De fet, únicament s’ha perdut els dos partits contra la Cultural Lleonesa. Acumula 1.800 minuts i ha marcat en els seus dos últims partits, el del PSV i el del Vila-real. És a dir, té la punteria afinada i la pólvora a mà.
“El nostre tarannà serà purament esportiu. Esperem que ell també el tingui. És l’únic que demanem”, va dir per rebaixar la tensió ahir Rubi. Piqué no ha dit ni mu. Però a l’octubre va tornar a aixecar la mà estesa després del 5-1 al Madrid. Apugeu el volum, juga Piqué.