Bates blanques
L’últim dijous del mes de novembre, el dia 29, els metges d’atenció primària van tallar la Ronda de Dalt, es van concentrar davant del Parlament i van exhibir una combativitat mai vista. Just aquell matí, el dia en què la ciutat va semblar col·lapsada i el Servei Català de la Salut a punt d’enfonsar-se, en una masia a prop d’Argentona un centenar de persones reunides per CataloniaBio & HealthTech parlaven del futur de les empreses biotecnològiques.
Catalonia Bio és una associació empresarial relativament jove. La van fundar el 2006 una vintena de persones (científics, professors universitaris, metges) que es movien en el món de les ciències de la vida i la salut. No ho tenien fàcil. El seu model de negoci era radicalment nou i aventurat. Passen anys entre el moment en què s’aïlla una molècula, es fan els assajos i es comercialitza. Un temps de maduració i un risc que històricament assumien les gran farmacèutiques. Però que era difícil d’entendre per a la banca quan qui demanava finançament eren start-ups innovadores. Avui les coses han canviat. A Barcelona hi ha cinc fons de capital risc especialitzats en aquestes activitats (i un sisè en constitució). Hi ha un miler d’empreses que es qualifiquen de biotecnològiques. Les més dinàmiques han captat aquest any 100 milions d’inversió (molta de procedència internacional). I tenen ja 18 fàrmacs en desenvolupament.
El sistema públic de salut pot semblar en crisi, però ha creat al seu voltant un potent sector empresarial
Una explicació (no l’única, però segurament la més rellevant) d’aquest estat d’efervescència empresarial és l’existència d’un sistema públic de salut que funciona bé. Els avantatges que té per a la indústria treballar en un model sanitari en què les universitats estan molt properes als hospitals terciaris. I les oportunitats que dona un sistema públic que coneix la realitat dels seus pacients d’una manera molt més precisa del que ho fan sistemes sanitaris de països més avançats.
Però el contrast és aclaparador. Si vostès pregunten al carrer com pensen que funciona la sanitat catalana, és molt probable que els diguin que mai no havia anat tan malament. On és, doncs, el misteri? Segurament en el malestar que provoquen els baixos salaris del personal mèdic. Les protestes dels professionals d’atenció primària van fixar l’atenció en la saturació dels serveis. Però en realitat actuaven motivats per uns nivells salarials baixos que els últims anys d’austeritat han fet encara més raquítics.
David Elvira, que va dirigir el Servei Català de la Salut (i que ara és a Sanofi), va explicar a la trobada que el sector biotecnològic català és molt competitiu. I va proposar l’especialització per consolidar aquest model productiu basat en la salut. Però abans que arribi això l’administració pública haurà de resoldre un parell de coses. Una és obvia: millorar les expectatives salarials dels professionals. L’altra, explicar els beneficis que té per a la societat el sistema d’iniciatives publicoprivades. Sobretot en un àmbit, el de les relacions entre negoci i salut, en què els prejudicis culturals són encara molt vius.