Barcelona continua sent el primer contribuent del sistema portuari
El conjunt d’aportacions del port de la capital catalana supera els 16 milions
El port de Barcelona no és el primer d’Espanya en tràfic –ocupa la tercera posició, després d’Algesires i València–, però l’alt valor de la seva activitat, molt diversificada, el converteix en líder indiscutible en xifra de negoci i en rendibilitat. En conseqüència, també se situa al capdavant en contribució econòmica al conjunt del sistema portuari espanyol, format per 28 infraestructures. I ho fa de manera destacada. Si se sumen totes les aportacions a la caixa que distribueix l’ens estatal Ports de l’Estat, la capital catalana posa més de 16 milions d’euros anuals. I de cara a l’any que ve aquesta posició es refermarà. El principal instrument redistribuïdor, el Fons de Compensació Interportuari (FCI), comportarà una dotació neta del port barceloní de 5,8 milions euros, gairebé un milió més que la del segon, València (4,9 milions).
Dels 31,7 milions d’euros que està previst que els diferents ports aportin el 2019 al FCI, 6,1 milions (el 19,2%) procediran del port de Barcelona, que només rebrà 310.000 euros. Aquesta bossa consta a més d’altres dotacions no assignables a les autoritats portuàries de 12,3 milions i d’una contribució directa de Ports de l’Estat, que el pròxim exercici serà de 8,5 milions. Així, el total disponible ascendirà a 52,5 milions.
El FCI rep per dues vies. D’una banda, del 80% de les taxes liquidades per cada autoritat portuària en concepte d’ajuts a la navegació, que es reparteixen íntegrament amb posterioritat en funció dels senyals marítims (els fars) que té cada port i que en el cas de Barcelona comprèn els de la seva província i els de Girona. L’altre origen és un percentatge (entre el 4% i el 12%) dels recursos generats (el flux de caixa ajustat) de cada autoritat portuària. Els ports insulars i els de Ceuta i Melilla gaudeixen d’un descompte del 50%. Aquest valor el fixa anualment el comitè del FCI. Aquests darrers anys era el 4%, però per a l’any que ve s’incrementarà en un 1% per finançar projectes d’innovació en el marc del programa Ports 4.0, que es concretarà el 2019 amb 4,8 milions i que es preveu que assoleixi els 20 milions en els seus quatre anys de durada.
Dels 47,7 milions que es repartiran entre els diferents ports, 7,6 milions es destinaran a ajuts a la navegació; 14,8 milions aniran directament a Santa Cruz de Tenerife, Las Palmas, Ceuta, Melilla i les Balears, per raó de la seva insularitat, especial aïllament i ultraperifericitat; 2,6 milions finançaran projectes de seguretat i 23,7 finançaran altres actuacions.
València (que inclou els ports de Sagunt i Gandia) és el segon contribuent net del FCI, amb 4,9 milions, i Algesires el tercer, amb 2,2 milions. A més d’aquests dos i el de Barcelona, hi ha uns altres set ports que hi aporten més del que en reben. Són els de Bilbao (1,7 milions), Tarragona i Cartagena (tots dos 1,5 milions), Gijón (0,7 milions), Castelló (0,6 milions), Huelva (0,5 milions) i Balears (89.000 euros). Els 18 restants són receptors nets. Els que més recursos reben són, per aquest ordre, els de Santa Cruz de Tenerife (11,5 milions), Las Palmas (3,6 milions) i Melilla (2,3 milions).
En paral·lel al FCI, les autoritats portuàries contribueixen al finançament de Ports de l’Estat, que no té ingressos propis, amb una aportació anual del 4% de les taxes que liquiden. Barcelona també és el principal aportador en aquest capítol, amb 5,9 milions al present exercici. Aquest ens estatal dependent del Ministeri de Foment va tenir l’any passat un resultat net d’11,3 milions. El conjunt d’autoritats portuàries van guanyar 264,9 milions. Barcelona va ser el primer, amb 49,4 milions, seguit de València (140 milions) i les Balears (23,9 milions).
Finalment, el port de Barcelona també encapçala la llista d’aportadors al Fons Financer d’Accessibilitat Terrestre i Portuària, mitjançant el qual s’atorguen préstecs a 20 anys per a la construcció de connexions viàries i ferroviàries. El 2019 es preveu que hi contribueixi amb 5 milions, que es destinaran al Ferrol i Sevilla.
Deu de les 28 autoritats portuàries posen més del que reben del Fons de Compensació Interportuari