“A la meva biblioteca del desert, el terra és sorra per seure-hi”
Tinc 29 anys: visc al camp de Tinduf de refugiats sahrauís, però tinc un germà amb una beca Fullbright a Virgínia i els altres quatre som universitaris. Vaig estudiar Arquitectura Sostenible a Gran Canària i l’aplico a les nostres cases. Exposo la meva ob
Vaig néixer als campaments de refugiats sahrauís, al sud-oest d’Algèria, a Tinduf. Els meus cinc germans i jo, que soc el segon, vivim gràcies a l’ajuda humanitària.
I va poder estudiar?
Amb diverses beques vaig estudiar Enginyeria en Energies Renovables a Algèria i després vaig fer un màster en Eficiència Energètica a Las Palmas de Gran Canaria.
He llegit que la vida no és fàcil als campaments, però estan ben organitzats.
Encara necessitem ajuda internacional, però només la justa, perquè cada cop som més autosuficients. Potser un dia podrem serho del tot. Ara per ara, tenim el campament de refugiats més ben organitzat del món.
Quant temps fa que hi són?
Des del final de l’ocupació espanyola del Sàhara al 76: fa 42 anys.
Quants són?
El nombre augmenta cada dia, neixen nens, però ara per ara som 173.000 refugiats sahrauís. Tots són famílies nombroses.
Com va pensar en cases d’ampolles?
Per necessitat. Hem de sobreviure a condicions extremes al desert. A la meva estació meteorològica comprovo que la temperatura arriba cada estiu als 50 graus amb tempestes de sorra freqüents.
I vol aïllar les cases amb plàstic?
Abans teníem tendes de nòmades i ara cases de tova amb xapes metàl·liques. El 2015 vam patir una inundació que va destruir el 80% de les nostres llars. Jo estudiava a la Universitat de Las Palmas i vaig tornar al Sàhara a reconstruir la casa de la meva àvia.
Li va servir el que havia estudiat?
Molt, perquè a classe investigàvem com fer baixar la temperatura en una casa de tova i experimentàvem amb materials barats, com ampolles de plàstic plenes de sorra.
De sorra segur que en tenen a Tinduf.
Però a classe vam adaptar models d’habitatge que ja s’utilitzen a l’Índia i l’Amèrica Llatina. El problema de la tova al Sàhara és que no resisteix les tempestes de sorra, perquè conté un alt grau de salinitat.
I això afecta la construcció?
La tova que fem amb la sorra dels deserts de Tinduf és massa fràgil a causa de la salinitat. Per això, quan plou les cases s’ensorren amb facilitat.
I el plàstic de les ampolles evita la salinitat?
Sempre que sàpigues com s’ha de fer i com cal dissenyar la casa.
Expliqui’ns-ho.
Per evitar que s’acumuli la sorra als racons, un habitatge a Tinduf ha de ser rodó. A més hi hem de col·locar doble aïllament.
Com s’uneixen les ampolles?
Amb una barreja de sorra de riu i ciment.
El ciment és difícil d’aconseguir allà?
El problema és que al desert és un material que no permet ventilar bé i només el fem servir per ajuntar les ampolles.
Quines dimensions tenen les seves cases d’ampolles?
Quatre metres de diàmetre i una alçària de tres metres. A terra hi col·loquem catifes, com a les tendes tradicionals.
Quantes persones viuen en una casa?
Fins a quatre o cinc. Ens agrada compartirho tot.
Amb més alçària serien més fresques?
Amb l’aïllament que hi col·loco aquests tres metres són suficients i resisteixen més bé els vendavals. Una altra clau és la ventilació. Hem de saber com funciona l’aerodinàmica abans de construir.
Com les construeix vostè?
Cal col·locar dues finestres, però a diferent altura perquè circuli l’aire. L’aire més calent, com sap, s’eleva.
De què fa els aïllants?
Hi poso dos sostres, un de palla i un altre de palla i tova, i entre ells també circula l’aire. A les plantes rodones l’aire sempre flueix. La teulada no ha de ser mai plana, sinó inclinada perquè els rajos de sol no incideixin mai de manera directa.
També ho va aprendre a classe?
Ho vaig adaptar de la tradició sahrauí. Les nostres tendes de nòmades, les haimes, són rodones i fetes de pèl de camell i cabra, que quan fa molta calor, s’obre una mica i permet la ventilació. Jo he aplicat aquella saviesa a materials fàcils de trobar i reciclar avui, com el plàstic.
Quant costen els seus habitatges?
Poquet. En cada edició de la Marató del Desert em financen una casa i ara ja estic desenvolupant nous projectes amb joves.
Expliqui’ns-ho.
Investiguem dissenys que ofereixin ombra als centres de reunió fets amb materials locals. I estic planejant la Sun Library, una biblioteca al desert amb el terra de sorra sense cadires ni taules.
Per què no n’hi vol?
Perquè no fan falta. Estem desenvolupant aquest model de biblioteca sahrauí per a llars d’infants i escoles on aprenguis a llegir assegut a la sorra.
No troba a faltar la ciutat al desert?
Vaig néixer a Tinduf i estimo la tranquil·litat del desert. Hi soc feliç.