El Govern es fa cupaire
Creix la loquacitat subversiva de l’independentisme, amb el president Torra al capdavant. El Consell de Ministres que Sánchez vol fer a Barcelona el 21 es presenta complicat. El Govern encoratja la protesta mentre irrita els Mossos
É s curiós que la CUP hagi retirat el seu suport al Govern perquè aquest és l’Executiu més cupaire que ha tingut Catalunya des que va començar el procés independentista. Si continua així, els antisistema tindran dificultats per distingir-se dels discursos cada vegada més bel·ligerants del Govern i els seus tentacles. Per al president de la Generalitat, Quim Torra, Catalunya ha d’optar per una secessió a l’eslovena, és a dir, unilateral i fins i tot amb víctimes (en aquell país hi va haver desenes de morts). L’exconseller de Salut Toni Comín creu que “el tram que queda” per assolir la independència serà “dramàtic” i que ha arribat el moment de “pagar un preu alt”. El titular d’Interior, Miquel Buch, considera desproporcionada la violència dels Mossos que dirigeix. (En sis anys hem passat de negar amb obstinació que una pilota de goma de la policia catalana va causar la pèrdua d’un ull a una dona a posar en dubte els Mossos per disparar els substitutius d’aquells projectils, incorporats perquè se suposa que no fan tant mal, i fer un bon blau amb un d’aquests substituts a la mà d’una dirigent de la CUP). I, finalment, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, assegura que organitzar un Consell de Ministres a Barcelona o que el president del Govern central visiti al de la Generalitat al Palau és “una provocació”. No està gens malament en només una setmana.
Aquesta loquacitat subversiva anirà en augment. Les setmanes vinents poden ser molt complicades. La vaga de fam de quatre dels líders independentistes empresonats segueix el seu curs amb el risc que comporta per a la seva salut cada dia que passa. I el Consell de Ministres del dia 21 es produirà enmig d’una gran tensió. Artadi, seguint la consigna del seu president d’animar els CDR a “pressionar”, ha mostrat el seu suport a les protestes contra la visita de Pedro Sánchez a Barcelona. Després de mesos d’insistir que el Govern ofereix diàleg, quan un dels col·laboradors de Sánchez va trucar al cap de gabinet de Torra per demanar-li la trobada, ja va percebre incomoditat a l’altre costat del telèfon. Al Palau de la Generalitat i a Waterloo no volen que el Govern central rendibilitzi políticament la visita a Catalunya i pretenien convertir-la en una espècie de cimera bilateral hispanocatalana, com si es tractés de dos estats. Amb la negativa de la Moncloa, el que s’acosta és una jornada de protestes contra l’arribada de Sánchez en un clima de màxima tensió entre el Govern, que anima a l’agitació, i la seva policia, que rep instruccions polítiques contradictòries, de vegades impossibles de complir alhora.
L’ANC està mobilitzant els seus nuclis més actius i els CDR també s’estan preparant. Es dona per fet que hi haurà talls de carreteres i veurem si s’atreveixen a anar més enllà. La posició de l’Executiu de Torra es pot convertir en una arma de doble tall. Mentre es busca reflectir el rebuig del president Sánchez, es pot deixar en evidència la Generalitat. Quan un govern no és capaç de garantir la seguretat a les autoritats polítiques que visiten la seva capital, la seva imatge també es fa malbé.
Així mateix, la política de distensió de Sánchez podria quedar interrompuda amb brusquedat. Després del fiasco que han suposat els resultats electorals a Andalusia, el president posarà l’independentisme en la tessitura de votar o no uns pressupostos que alleujarien la seva situació financera –dimecres vinent hi ha vaga de funcionaris a Catalunya per reclamar les pagues extra–, però ara mateix els independentistes no tenen intenció de donar-los suport. Si aquesta derrota parlamentària evidencia que Sánchez no té suports per governar, el que seria lògic seria convocar eleccions. Però no és tan senzill. Una situació d’interinitat en la Moncloa fins que es formés un nou Govern, tenint en compte que no és probable una majoria absoluta, seria molt inconvenient mentre se celebra el judici als independentistes encausats i fins i tot abans de saber la sentència. I això és un factor a tenir en compte per convocar a la tardor.
De moment, sembla que l’independentisme té més pressa a propiciar una desfeta de Sánchez –encara que això suposi l’arribada al poder de PP, Ciutadans i fins i tot Vox– que a convocar eleccions a Catalunya.