Torra avala la via eslovena, malgrat la seva violència
oeEl president assumeix les conseqüències d’una ruptura com la d’Eslovènia i Iugoslàvia, que va causar desenes de morts oeComín preveu un final “dramàtic” en la presentació del Consell per la República a Brussel·les
POLÍTICA 18 i 19
Comín adverteix: “El tram que ens queda serà dramàtic”
Els independentistes catalans solen triar el pont de la Constitució espanyola per viatjar a Brussel·les. L’any passat milers de manifestants van omplir els carrers de la ciutat i ahir ho van repetir uns 800 catalans. Van assistir a la presentació del Consell per la República, que va tenir lloc al Teatre Reial Flamenc. Durant l’acte, Lluís Llach va cantar Venim del nord, venim del sud. Això ho va aprofitar el president de la Generalitat, Quim Torra, per recollir el guant i completar la lletra a la seva manera: “Venim del nord, venim del sud i venim d’Eslovènia, d’on porto molt bones notícies”, referint-se a la seva entrevista amb el president d’aquell país, Borut Pahor.
En aquell moment, Torra va decidir elevar les apostes i col·locar Eslovènia com l’exemple que ha de seguir Catalunya per aconseguir la independència, sense marxa enrere possible i acceptant totes les conseqüències que se’n derivin. Va proposar d’imitar Eslovènia sota el principi que “ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures. Fem com ells”. Es referia al moment en què Eslovènia va aconseguir separar-se de Iugoslàvia després de la guerra dels Deu Dies que va tenir lloc el juny del 1991, i que va causar més de 60 morts i uns 300 ferits.
Torra va afegir que “els catalans hem perdut la por..., no ens fan por, i aquest és un crit molt poderós. No ens fan por i us he de dir que no hi ha marxa enrere al camí de la llibertat”, i va continuar mostrant el camí a seguir. “Els eslovens ho van tenir clar. Van decidir determinar-se i tirar cap endavant al camí de la llibertat amb totes les seves conseqüències fins a aconseguir-ho. Fem com ells –va dir Torra–. La via eslovena és la nostra via”.
L’exconseller Toni Comín també va animar a continuar la lluita per la independència encara que s’entrés de ple en el drama. “El tram que ens queda fins a arribar al final, no ens hem d’enganyar més, serà dramàtic”, va dir Comín, i va afegir que “ha arribat l’hora de pagar el preu alt, injust, però inevitable de la nostra llibertat”. L’argument defensat per Comín és que Espanya no és el Canadà ni el Regne Unit, sinó un “estat insegur que ha convertit la integritat territorial en religió”.
Per la seva part, l’expresident Carles Puigdemont va acusar l’Estat espanyol de no oferir alternatives i centrar-se en la repressió. “L’Estat ha estat incapaç de proposar i explicar alternatives a la independència, i és que no les tenen. L’únic discurs que té Espanya per als catalans és el del Rei, un discurs amenaçador, tenebrós, que avala l’ofensiva total contra la societat catalana”. També va afegir que tot el que podien proposar ja ho van trans- metre a través del Rei, que primer ho va aplicar Rajoy “de manera abrupta i amb llenguatge de col·lisió, i després Sánchez, amb un llenguatge més suau”, però seguint la mateixa línia. Però Puigdemont va centrar el seu discurs en una crida a la unitat de les forces independentistes. En un acte que tenia la presència, a més del president Torra, del vicepresident Pere Aragonès i de diversos membres del Govern, Puigdemont va dir que “hi ha una crida a la unitat que recorre Catalunya i que hauríem d’escoltar; si no perdem autoritat moral, perdrem tot el que hem aconseguit”.
L’expresident va definir el Consell per la República com “un instrument per verificar davant el món la voluntat efectiva de fer la república” i va anunciar algunes incorporacions al consell fundacional encarregat de posar-lo en marxa i que ell presideix. Es tracta dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, a més d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, Antoni Castellà, Meritxell Budó i Neus Torbisco-Casals. Tots han estat designats per Puigdemont i exerceixen el càrrec a títol personal.
És la segona posada de llarg d’aquest organisme, ja constituït a Barcelona el 30 d’octubre, que té com una de les seves missions fonamentals internacionalitzar la crisi catalana. El registre obert a l’octubre comptabilitza unes 40.000 adhesions, i l’acte d’ahir va servir per potenciar el Consell per la República, encara que queden molts detalls per concretar sobre el seu funcionament i gestió. Ha d’acabar constituint una assemblea de representants electes, en què figuraran, a parts iguals, diputats, representants d’ajuntaments, societat civil i figures internacionals. La seva funció serà “fer allò que les nostres institucions no puguin fer”, en paraules de Puigdemont, ja que considera que les institucions catalanes estan actualment en “llibertat vigilada, amb restriccions financeres i competencials” i sota amenaça de no-
Puigdemont fa una crida a la unitat en la presentació del Consell per la República
“Estem disposats a tot per viure lliures”, assegura el president a Brussel·les
Llach i Valtònyc van intervenir en un acte en què van assistir uns 800 catalans
ves aplicacions de l’article 155.
L’acte es va organitzar en dues sessions consecutives al teatre flamenc situat al centre de Brussel·les, dues sessions per donar cabuda als 800 catalans desplaçats. Les localitats van ser sortejades entre els 40.000 que s’han registrat al Consell per la República. En la presentació, que va començar tard per la demora de la xàrter que traslladava membres del Govern des de Barcelona, va actuar també el raper Josep Valtònyc, que des de la seva fugida a Bèlgica ha fet causa comuna amb els independentistes, contractant el mateix equip d’advocats i formant part ja de l’activisme a favor del procés català. Valtònyc es va emportar els aplaudiments d’un públic convençut per a la causa que, entre els crits més repetits que va corejar, estaven els d’“independència” i “Puigdemont, president” com calia esperar, però també alguns que demanaven la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch.