El passeig de Gràcia planta cara a la delinqüència
Els professionals es coordinen per WhatsApp per identificar els lladres i denunciar-los als Mossos
El grup de WhatsApp de restauradors, comerciants i hotelers del passeig de Gràcia bull d’alegria. “Algú va robar una clienta d’una sabateria de luxe, li va ficar la mà a la bossa –explica l’administradora d’aquest grup format per 123 recepcionistes, encarregats de botigues, guàrdies de seguretat...–. Els responsables de l’establiment van revisar les càmeres de seguretat i van identificar una dona que un mes enrere havia comès un altre robatori allà mateix. Ràpidament van fer circular la seva fotografia pel grup. Es tracta d’una dona d’uns 40 anys, molt ben vestida, com qualsevol altre client...”. El vigilant de seguretat d’un altre conegut esproven tabliment la va reconèixer i la va retenir fins que van arribar els Mossos d’Esquadra i la van detenir. “La gent del grup ho va viure com una victòria de tots”, afegeix l’administradora. Els comerciants del passeig de Gràcia estan decidits a fer front als lladres multireincidents que s’aprofiten dels forats del sistema legal per acarnissar-se amb els seus negocis i els seus clients. 45 empleats van rebre una classe especial sobre seguretat dels Mossos. L’associació Amics del Passeig de Gràcia acaba d’encarregar a un bufet d’advocats que elabori una nova estratègia legal, que estudiï com els negocis poden personar-se com a acusació popular contra tots els delinqüents que actuen en aquest eix. A més, els comerciants també estan recorrent a l’enginy. Molts establiments de luxe, sobretot joieries, ja no lliuren als seus clients bosses amb els seus logos, sinó bosses llises que no donen cap pista del contingut. D’aquesta manera els clients no criden tant l’atenció. Les bosses de les joieries són un objectiu cobejat dels lladres.
“Ens enfrontem a uns delinqüents cada vegada més especialitzats i professionals –prossegueix l’administradora del grup de WhatsApp–. Van a les botigues vestits amb algunes de les peces que roben, porten complements de grans marques, com si fossin turistes molt adinerats. L’altre dia, mentre uns despistaven els dependents mostrant-se molt interessats en unes bosses de mà, uns altres s’emportaven les que eren a l’aparador. I com que ja saben que sabem qui són es disfressen amb perruques, barbes postisses, alguns fins i tot fan servir cadires de rodes per ferse passar per gent gran impedida! I, a més, també patim els lladres de rellotges, els de guant blanc que et treuen el rellotge sense que te n’adonis i també els violents que d’imitar-los, que te l’arrabassen a cops”.
“Estem en permanent tensió –diu Glòria Álvarez, de la perfumeria Regia–. Ara a Barcelona els ciutadans ens sentim insegurs i els delinqüents, segurs. La ciutat s’està fent malbé... La veritat és que ens roben moltes coses de les prestatgeries. L’altre dia vam tenir aquí durant tres hores una dona que pensem que és una lladre, que ja l’hem vist altres vegades... Tres hores la vam tenir emprovant-se perfums! Ve sovint, el que passa és que no podem demostrar que és una lladre. N’estem convençuts, però... De manera que vam tenir un empleat observant-la durant aquelles tres hores. Al final es va cansar i va marxar”.
Les joieries donen bosses sense logos perquè els clients no cridin l’atenció
“Fa poques setmanes ens vam trobar a terra el dispositiu antirobatori d’un vestit –intervé Luis Sans, de la botiga de moda Santa Eulàlia i president d’Amics del passeig de Gràcia–. Una dona ens va robar un vestit de Valentino i una bossa de mà. La veritat és que no semblava una delinqüent. Tenia un aspecte molt sofisticat, es va comportar amb desimboltura, es va emprovar uns quants vestits... Els Mossos la van identificar a través de les nostres càmeres de seguretat. Ja havia comès altres delictes a la zona. L’endemà també va robar en dues firmes de luxe més. Malgrat tot, el judici no se serà fins al 10 de setembre. Mentrestant podrà continuar robant. I després el més probable és que només li posin una multa”.
Bona part del problema, denuncien els comerciants, és que des del juny del 2017 la reincidència de furts va deixar de castigar-se. El Tribunal Suprem va dictar una controvertida sentència que posava fi a la fórmula que convertia en un delicte l’acumulació de tres faltes. D’aquesta manera els reincidents no acaben a la presó. La justícia els castiga amb multes de 50 a 150 euros que no tenen cap problema a pagar. Aquestes sancions representen una part insignificant del seu botí.
“Els Mossos i la Guàrdia Urbana dediquen tots els efectius que poden –reprèn Sans–. El nostre contacte és molt fluid. Les respostes solen ser immediates. Però les detencions que fan no poden frenar uns delinqüents que saben molt bé com actuar per sortir impunes. I tot això atreu altres delinqüents més perillosos. El turista és una víctima molt vulnerable. Rarament va als judicis. Fa un mes sis menors magribins van llençar-se al damunt d’un turista rus per robar-li un rellotge de 100.000 euros. La setmana passada li vam demanar al Fiscal General de Catalunya que sol·liciti penes d’allunyament dels establiments. Ens va dir que estudiaria la possibilitat. A més, vam encarregar al bufet Zegrí + de Olivar que estudiï com podríem personar-nos com a acusació popular contra els delinqüents que actuen a la zona a fi de poder demanar mesures cautelars i penes molt més dures. De tota manera qualsevol solució demana una reforma del Codi Penal”.
Pascal Billard, director general de l’hotel Majestic, descriu la situació amb paraules com “plaga” i “brutal”. Billard lamenta que els robatoris als seus clients a la via pública s’hagin multiplicat durant aquest any. “Abans potser una vegada al mes arribava un client dient que l’havien robat al carrer. Ara passa cada setmana. Aquesta inseguretat pot tenir conseqüències molt importants per a la ciutat. Estem parlant de persones molt influents, d’empresaris molt importants i de membres de famílies reials que sempre han estat autèntics ambaixadors de la ciutat i que ara marxen sense gaires ganes de tornar, molt decebuts amb Barcelona. I amb ells també marxen els seus projectes, les seves inversions, les seves iniciatives... Aquí recomanem als nostres clients que no portin pel carrer rellotges gaire cars. És un tema molt delicat. No volem fer creure que Barcelona és una ciutat insegura”.
“Nosaltres estem extremant les nostres mesures de seguretat”, diu el responsable d’una joieria de la zona que va ser atracada fa un parell de mesos, un negoci que prefereix mantenir l’anonimat. Sí, aquell senyor que semblava un home gran impedit de sobte es va aixecar de la seva cadira de rodes, va treure una pistola i... “Van ser els guies turístics especialitzats en visitants xinesos amb un gran poder adquisitiu que ens van recomanar donar bosses sense cap logotip –continua el joier–. Els lladres segueixen aquests tipus de clients, els esperen als aparcaments... Aquest clima d’inseguretat comença a afectar el negoci. La venda de peces importants a estrangers, de peces de 20.000 o 30.000 euros, s’està reduint. Últimament no venen tants xinesos com abans”.
LES CONSEQÜÈNCIES
Quan un empresari diu que no tornarà a la ciutat, les seves inversions es perden
El comerç es vol personar en els judicis de tots els lladres que actuen al seu eix
L’ESTRATÈGIA